Com que els panorames polítics nacional i espanyol son tan tèrbols i complicats, m’he decantat per proposar-vos un tema de drets humans que se situa a Itàlia però que crec que ens concerneix a tots els europeus, com a mínim.
Aquest passat dijous el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha fet pública una sentència que decideix la demanda presentada per una menor d’edat, de nacionalitat ghanesa, contra Itàlia, per haver estat reclosa en un centre de detenció durant més de vuit mesos on va ser objecte d’agressions sexuals.
Els fets, tot i que terribles, són fàcils d’explicar i no se si és correcte circumscriure’ls a Itàlia o podem sospitar que serien comuns a molts altres països europeus. En qualsevol cas, crec que és interessant que ens els prenguem com un advertiment i que els tinguem en compte a l’hora de decidir quin tracte hem de donar als migrants que ens arriben d’Àfrica.
M.A. és una jove ghanesa, nascuda l’any 1999, que l’any 2016 va arribar en una embarcació precària al sud d’Itàlia, concretament a Reggio Calabria. En aquell moment era, per tant, una menor d’edat. Les autoritats portuàries, desprès d’un reconeixement mèdic, la van retenir en diversos centres del sud d’Itàlia fins que, al febrer de 2017 la van traslladar a un centre d’adults situat a Como, al nord de la península.
M.A va sol·licitar asil a l’Estat italià. Va explicar que havia fugit de Ghana perquè l’obligaven a conviure amb un home que abusava d’ella. Va aconseguir fugir a Líbia on també va ser violada per les persones que li havien promès ajuda. El seu relat va ser declarat versemblant per un informe de Metges sense Fronteres, després d’haver-la sotmès a un examen psicològic. Aquesta conclusió va ser confirmada per ulteriors reconeixements de la víctima reclamant.
Mentrestant, en el centre de confinament de Como, M.A. va continuar sent víctima d’agressions sexuals per part d’alguns dels interns que convivien amb ella. Va denunciar reiteradament aquestes agressions sense que les autoritats del centre ni les de l’administració italiana intervinguessin. No va ser fins a l’octubre de 2017 que el Tribunal d’Estrasburg va acordar que M.A. fos traslladada a un altre centre, especialment adreçat a persones en situació de vulnerabilitat.
Tenint en compte aquestes circumstàncies, el Tribunal conclou que el tracte que es va donar a M.A. incomplia els mínims que imposa l’article 3 de la Convenció Europea dels Drets Humans. Afirma que el centre en què se la va mantenir no estava equipat amb els mitjans adients per proveir d’assistència psicològica i que, per altra banda, les autoritats italianes van desatendre les reiterades reclamacions de la interessada. Per aquests motius considera que no s’ha complert el manat de l’esmentat article 3: “ningú pot ser objecte de tortura ni ser tractat d’una manera inhumana o degradant”.
En un moment en què hi ha moviments polítics que es pronuncien en contra dels migrants il·legals, i específicament dels MENA, penso que importa remarcar les situacions en què es troben moltes d’aquestes persones i que prenguem consciència dels atemptats que tolerem als seus drets fonamentals. El Tribunal Europeu ho ha fet i crec que ha complert la seva funció fonamental.
I, per cert, també us crido l’atenció sobre el fet que el Tribunal treballa a l’agost!
