Després de l’acte institucional del migdia, a la tarda, les lleidatanes i lleidatans es van manifestar per reclamar la fi de la violència masclista contra les dones. A la plaça Ricard Viñes, la Coordinadora 8M de Lleida va convocar una manifestació que va aplegar unes 200 persones. Abans de sortir, van encendre una petita foguera al mig de la plaça, simbolitzant la crema del patriarcat i van encendre algunes torxes, abans de començar el seu recorregut en direcció al carrer Balmes i la Rambla d’Aragó, encapçalades per una pancarta amb el lema ‘Ni un pas enrere, les feministes organitzades plantem cara’, fins que van arribar a la Paeria a través de l’Avinguda Madrid.
Per la seva banda, la Marea Lila Feminista de Lleida va convocar una concentració a la plaça Sant Francesc que va aplegar una cinquantena de persones, sota el lema ‘Que la vergonya canviï de bàndol’. Els participants van fer una ‘performance’ en què representaven aquest canvi de mentalitat, que suposa deixar de criminalitzar les dones i passar “la vergonya i la por als agressors i a aquells que els encobreixen”.
En la lectura del manifest, es reclamava als estats i a les diferents administracions que “assumeixin la seva responsabilitat” i denunciava que “les violències masclistes no són fets aïllats, sinó violències estructurals que formen part d’un sistema opressor”. A la vegada, afegia que “reivindiquem la força col·lectiva i diversa de dones, moviments que volen destruir el sistema heteropatriarcal, capitalista, racista, colonial i militarista que perpetua aquestes violències”. També demanaven als mitjans de comunicació i el món de les xarxes socials que “col·laborin en la denúncia dels agressors i en assenyalar les estructures de poder que els protegeixen, en lloc de culpabilitzar les víctimes”. D’aquesta manera, explicaven, “les plataformes digitals donen visibilitat als agressors, i s’han de regular per garantir que no esdevinguin canals de difusió de violències i poder evitar que aquestes es repeteixin”. El manifest també recordava el recent cas Pelicot a França, “que demostra la impunitat amb què es protegeix el poder masculí quan es creua amb la violència contra les dones; una impunitat que també s’ha vist en altres casos, com el de les jornaleres de Huelva el 2018, que es va tancar sense denúncia”.
Finalment, exigien que “s’ha de respectar el procés de cada dona, que les agredides parlin quan, com i on vulguin i que denunciïn si volen o poden” i asseguraven que “el patriarcat ens vol silencioses, però trencar silencis ha estat el triomf dels moviments feministes diversos”.
