Investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) han conclòs que al jaciment del barranc de la Boella de la Canonja es van fabricar les primeres eines de pedra avançades d’Europa fa prop de 900.000 anys. L’estudi, amb l’ús de tècniques analítiques modernes, ha abordat les estratègies de fabricació i gestió dels recursos per part dels hominins que hi vivien. Haurien desenvolupat eines de grans proporcions, típiques del Mode 2 o Acheulià, com destrals i pics per als quals haurien utilitzat matèries primeres locals amb un alt nivell de planificació i eficiència. Aquestes eines, creades amb tècniques de talla bifacial, eren utilitzades per a diverses activitats relacionades amb la subsistència.
Els estudis s’han centrat en el període de fa entre 900.000 i 780.000 anys al jaciment. Segons l’equip, els comportaments tecnològics identificats representen un “avenç significatiu” respecte a les tecnologies presents a Europa en aquell moment, conegudes com a Mode 1 o olduvaià. Entre aquests avenços destaca la selecció i preparació de matèries primeres, amb una gestió diferencial dels recursos.
Així, el sílex s’utilitzava principalment per fabricar eines més petites, mentre que l’esquist es reservava per a la producció d’instruments de gran mida. També s’ha identificat que les primeres etapes del procés de fabricació d’aquestes eines grans podrien haver tingut lloc fora dels jaciments excavats i que haurien estat transportades sistemàticament als llocs on es necessitaven.
Segons els investigadors, els hominins que van habitar el barranc de la Boella van demostrar “comportaments tecnològics avançats i flexibles, incloent-hi l’ús de diverses estratègies de talla”. Aquestes pràctiques tecnològiques reflecteixen una capacitat d’anticipació significativa, visible en el transport d’instruments ja elaborats i en la selecció de morfologies inicials per facilitar l’obtenció de formes desitjades.
Aquestes pràctiques no només reflecteixen una sofisticació tecnològica, apunten, sinó també una elevada capacitat cognitiva dels hominins d’aquest període. “El barranc de la Boella és un testimoni únic del canvi tecnològic dels hominins d’Europa en un moment en què les eines no només eren utilitàries, sinó que també implicaven una planificació sofisticada i un ús més eficient dels recursos”, ha argumentat l’investigador Diego Lombao.
“Aquest jaciment ens mostra que la innovació tecnològica no va ser lineal ni un salt completament abrupte, sinó el resultat de múltiples onades de dispersió de poblacions i de l’arribada gradual a Europa de comportaments tecnològics nous procedents d’Àfrica”, han afegit. En aquest sentit, consideren que l’espai és un “testimoni clau de les primeres dispersions del Mode 2 a Europa, marcant un punt d’inflexió en la història tecnològica del continent”.
Bretxa cronològica inferior
Les similituds amb altres jaciments, com Ubeidiya al Llevant, reforcen la hipòtesi que aquestes innovacions van ser introduïdes a Europa a través de múltiples migracions i intercanvis culturals des d’Àfrica. Aquest descobriment no només redueix la bretxa cronològica entre Europa, Àsia i Àfrica, sinó que també demostraria que les poblacions humanes europees ja compartien elements tecnològics amb les poblacions africanes fa gairebé un milió d’anys.
Les investigacions han posat en relleu que aquests jaciments podrien representar una dispersió primerenca de l’Acheulià, seguida per diverses onades migratòries posteriors durant el Plistocè Mitjà, que van contribuir a la diversitat tecnològica observada a Europa en aquest període i que ressalta la singularitat del comportament tecnològic identificat al Barranc de la Boella.
“El barranc de la Boella ens mostra que el continent europeu no va ser un escenari aïllat, sinó un espai d’intercanvi i evolució tecnològica en constant contacte amb Àfrica i el Pròxim Orient”, ha insistit Lombao. Considera que el descobriment, en aquest sentit, reforça el paper clau del jaciment en la comprensió dels primers capítols de l’evolució tecnològica dels hominins al continent europeu.
Les conclusions han estat recollides en un article publicat a la prestigiosa revista ‘Journal of Paleolithic Archaeology’. El treball ha estat liderat per Diego Lombao, investigador de la Universidade de Santiago de Compostela i investigador associat a l’IPHES-CERCA. També han participat els investigadors i de l’organisme Juan Ignacio Morales, Marina Mosquera, Andreu Ollé, Josep Vallverdú i Palmira Saladié.