Aquest divendres ha estat un dia d’emocions molt estretament vinculades a esdeveniments polítics. Em sap greu. Desprès d’una vida massa marcada per aquest tipus de so-tracs, allò que m’encantaria esperar del segle XXI és una tranquil·litat de la qual ja se que no gaudiré.
El retorn de la Marta Rovira i d’altres exiliats del procés ha estat emotiu. Amb independència de les afinitats polítiques –mai he votat el seu partit, ni crec que ho faci– entendreix veure com una persona retorna al seu país després d’haver-se’n hagut d’exiliar per una pura qüestió d’activisme polític. Ho poden vestir com vulguin: ha estat una transgressió flagrant dels drets dels exiliats i dels nombrosos catalans que els havien votat.
Com que aleshores era molt jove, em vaig creure que el retorn de Josep Tarradellas l’any 1977 era el del darrer dels exiliats que em tocava veure. Em vaig equivocar. Ara hem hagut d’assistir a un altre retorn, igual de positiu, però igual de trist.
I encara tenim tres exiliats més –als quals tampoc he votat mai– que no podran tornar a casa perquè les altes instàncies jurisdiccionals espanyoles –el Tribunal Suprem– es neguen a aplicar-los la llei d’amnistia. No podem saber quan acabarà aquesta disbauxa. M’he passat tota la vida dedicant-me al món del dret i la justícia i mai hauria esperat que pogués arribar a veure aquest desgavell.
Paral·lelament, hem tingut una altra bona notícia. El partit Vox ha decidit trencar els seus pactes amb el Partit Popular per governar en aquelles comunitats autònomes en les quals havien arribat a acords de govern. Perfecte! No tinc ni idea, ni em preocupa especialment, saber quins hagin estat els motius de fons d’una decisió que a mi em sembla forassenyada des de la seva perspectiva, però que precisament per això celebro molt. Suposo que l’extrema dreta n’haurà d’aprendre molt més –com crec que ha fet a França i Itàlia– per intentar ser una alternativa creïble. Mentre no ho faci, continuarà sent un trist competidor de l’organització de l’Alvise Pérez.
Per tant, us proposo que gaudim d’allò que ens ha donat la setmana: hem assistit al retorn d’uns exiliats i al trencament d’uns pactes del Partit Popular amb l’extrema dreta que ens feien mal. Gaudim-ne, perquè la política també és emoció.
