Des de l’arribada de l’extrema dreta als governs locals i territorials, s’ha reactivat l’ofensiva contra la restitució de la dignitat i contra l’exercici de la justa conciliació. Sense cap escrúpol es renega del record a les víctimes que ha tardat dues generacions en poder-se manifestar una mica. D’entre tots els estats de la vella Europa construïda en centenars de batalles, l’estat al qual estem incorporats –també mitjançant la guerra– és el que ha resolt la memòria de més mala manera.
Hem viscut una progressiva presa de consciència que molt lentament ens ha obert els ulls a reconèixer les fosses perdudes, els morts de la cuneta, els noms oblidats, les trinxeres, els hospitals del front i la rereguarda, els camps de presoners i els caps de pont dels quals no es podia parlar.
La feina de molts investigadors voluntariosos, que continuen la tasca amb tenacitat és compartida per molts familiars. Sovint s’ha renovat en els néts després de la descoberta, rere els silencis, d’una història familiar amagada durant dècades per la por i la repressió.
Hem tardat molts anys, massa, en tenir lleis que facilitin el reconeixement, en posar decents indrets i senyals: un faristol d’acer corten, una stolpersteine, una flor… Hem tardat en incorporar els testimonis a la literatura, als còmics i al cinema, en afegir-ho als records del barri i la ciutat, als àlbums familiars.
En cap ni una d’aquestes commemoracions, excavacions, memorials, publicacions i lleis, no hi he vist cap ànsia de revenja ni de violència contra ningú. En cap ni una! Hi he vist justícia, agraïment, convicció i tenacitat, plor i pena, i potser fàstic. Un punt de politiqueria, però més escàs que en altres temes. Hi he vist silenci i he sentit vergonya, la d’un membre més d’una comunitat, d’un país, que ha fallat a molta gent.
Uns feixistes ignorants, alliçonats per ànimes fosques i interessos ocults, insulten l’esforç de tantes persones, ataquen la legítima demanda de justícia. Pensen que som com ells, mesquins i mancats d’empatia. Es creuen arguments que mai podran contrastar perquè són mentida, reinventen una història de bons i dolents en la que tots som dolents menys ells, creuen en uns dirigents que estafarien a sa mare i traeixen cada dia allò que hi ha de bo en les persones normals. No ho podem permetre. Hem fet molt tard per tornar enrere.
