“Lleida? El barri ric de Balaguer”, es deia fa molts anys al meu poble. I encara comprovo com la gent de la meva generació mira més cap a Barcelona que a la capital de Ponent. I és un error. Més encara per una ciutat que no té ni una trista autovia i que per anar al cap i casal ha de passar a 50 km/hora per Bellcaire d’Urgell, Boldú, la Fuliola, el Tarròs i Tornabous. Qüestió a part és la de Tàrrega, que amb una hora es planta a Barcelona i que té múltiples referents. No només Lleida, sinó també Manresa, gairebé a tres quarts d’hora per l’Eix. I no cal parlar de Cervera, que la relació l’estableix amb Igualada i Barcelona més que amb Lleida malgrat ser la capitalitat administrativa de la seva demarcació. Si explico això és perquè comparteixo amb l’alcalde Larrosa la visió d’una Lleida-regió que amb l’empenta de la capital pugui establir unes sinergies comunes amb els seus pobles i ciutats més immediats. Balaguer, Mollerusssa, Tàrrega, les Borges, Almacelles, Torrefarrera, Fraga, Tamarit, Mequinensa… És a dir, Lleida i la Franja. Dijous passat Larrosa va tornar a treure aquesta idea a la conferència que va fer a la Llotja i en la que va desgranar cap on ha d’anar la Lleida dels propers anys. La connexió ferroviària de Lleida i els polígons amb l’Aeroport d’Alguaire, una sortida ràpida cap a França (descartat el Túnel de Salau només ens queda l’opció de millorar l’accés a Tolosa de Llenguadoc per la Val d’Aran) i la implementació del macropolígon de Torreblanca-Quatre Pilans van ser alguns dels eixos de la conferència. És clar que per això cal la complicitat del Govern perquè de Torreblanca fa molts anys que en sento parlar i de moment només he vist anuncis de projectes, que estan molt bé però que cal veure com es concreten, amb pressupostos i licitacions sobre la taula i obrers fent-ho realitat. Pel que fa a l’àrea d’influència de Lleida em pregunto per què a al conferència de Larrosa hi havia electes de la Franja però no de Ponent. Ni Tàrrega, ni Balaguer, ni Mollerussa, ni Almacelles, ni Torrefarrera… Algú em va dir que se’ls va convidar. Deu ser que no hi creuen en aquest espai compartit? Si és així ara hi ha una oportunitat per convéncer-los. Com faig també amb els meus companys de generació.
Sessió: No iniciada
