“Què volen aquesta gent que fan una tractorada?” Aquest vers és una reinterpretació de la cançó de Lluís Serrahima i Maria del Mar Bonet que denunciava la repressió franquista. Avui sembla que tornem encara més enrere, fins a les carlinades i el seu “Dios, Patria, Rey, Jueces”. Per bé que el Borbó actual no hagi actuat com voldria la ultradreta. A aquestes alçades del segle XXI, haver d’aguantar talls de carreteres per exigir la derogació de la llei de benestar animal o la retirada de la protecció del llop i d’altres espècies resulta impresentable. Com si la manca de vigilància i condemnes no permetés el furtivisme i el maltractament d’animals. Ja es va legalitzar l’extermini de conills amb un verí d’efectes perillosos, el fosfur d’alumini. La llei de caça vigent és la franquista. La cabana ramadera, amb els famosos vuit milions de porcs catalans, és del tot insostenible. Certament, cal exigir la fi de l’excés de burocràcia i de la venda per sota del cost. Però no es poden barrejar reivindicacions legítimes amb barbaritats. Tampoc és normal revoltar-se només quan mana un govern progressista i empassar-se gripaus durant els règims del PP. Em faig creus que no lluitin contra el model agrari del caciquisme i l’agroindústria.
Sessió: No iniciada
