Aquesta setmana hem assistit a un autèntic vodevil polític, que ha girat en torn de la convalidació de tres decrets-lleis dictats pel govern espanyol aquestes darreres setmanes. Eren els números 6, 7 i 8 de 2023, aprovats els dies 19 i 27 de desembre de 2023. Un detall: durant l’any passat es van aprovar vuit decrets llei i tretze lleis. Una proporció realment escandalosa. I no és perquè fos un any electoral; l’any 2022 es van dictar vint decrets-lleis davant de trenta-nou lleis.
Què és un decret llei? Segons l’article 86 de la Constitució de 1978, es tracta d’una excepció a la competència legislativa ordinària del poder legislatiu. Textualment, diu que “en cas d’extraordinària i urgent necessitat, el govern podrà dictar disposicions legislatives provisionals […] que no podran afectar l’ordenament de les institucions bàsiques de l’estat, els drets, deures i llibertats dels ciutadans, el règim de les comunitats autònomes ni el dret electoral general”. El text d’aquest precepte és ben clar: la potestat legislativa correspon sempre al poder legislatiu; però quan si es dona un supòsit de “extraordinària i urgent necessitat” el poder executiu pot assumir aquesta potestat i dictar normes amb rang de llei, que en tot cas hauran de ser ratificades pel legislatiu. Aquesta ratificació és la que es va plantejar i votar aquest passat dimecres.
Ara bé, de què tractaven els tres decrets-lleis que van ser sotmesos a la ratificació del Congrés de Diputats? El primer decret llei consta de 129 articles, la major part dels quals –més de cent– es refereixen a la regulació dels sistemes telemàtics a l’Administració de Justícia; però el cert és que toca molts altres temes i per això se l’ha titllat d’òmnibus. El segon decret llei, l’únic que no ha estat ratificat, es dedicava a modificar l’Estatut dels Treballadors, la Llei de Seguretat Social i l’Estatut de l’empleat públic, per millorar la conciliació familiar i rectificar la regulació de determinades prestacions. Finalment, el tercer decret llei diu que intenta fer front a les conseqüències econòmiques i socials derivades dels conflictes d’Ucraïna i de la Franja de Gaza, i també de la sequera que patim.
Doncs bé, a mi em sembla evident que cap d’aquests decrets-lleis intenta fer front a una necessitat extraordinària i urgent. L’únic que intenten és estalviar-se una discussió al Congrés i allò que pretenen és, simplement, plantejar un tot o res als grups parlamentaris que van permetre la constitució de l’actual govern. El més trist és que aquests grups parlamentaris han seguit el joc al Govern, s’han dedicat a obtenir avantatges polítics tàctics i no han estat capaços de tombar els decrets llei pel seu taló d’Aquil·les: el fet que constitueixen una intromissió intolerable i injustificada en les competències del poder legislatiu.
