Confesso d’entrada que no he tingut mai simpatia per Gaspar de Portolà, el primer governador de Califòrnia i originari de les nostres terres. Alguns diuen que de Balaguer, altres que d’Arties, on la família Portolà també hi tenia propietats, com a Àger. El cert és que un historiador va descobrir fa anys que l’insigne personatge va néixer a Os de Balaguer. Quedeu-vos amb aquesta dada perquè després hi tornaré. Dic que no m’havia caigut mai simpàtic el personatge i per això, amb un punt de fatxenderia pròpia de la joventut, em vaig permetre el luxe de pontificar sobre les malvestats de la conquesta d’Amèrica davant del doctor Boneu, que era una dels màxims especialistes en Portolà. Mentre l’entrevistava pel llibre sobre les juntes en les que participava Portolà, l’historiador i ginecòleg em va demostrar que no es pot parlar tant alegrement d’algú sense saber-ne més aviat poc, com era el meu cas. I encara que, com Vidal Vidal, sempre he pensat que si Gaspar de Portolà hagués actuat com un patriota enlloc de com un funcionari espanyol avui “potser Sant Francisco es diria Balaguer o los Ángeles, Bellcaire d’Urgell” (el Vidal ho diu a les Rutes de Ponent, que és un dels llibres més brillants que s’han escrit mai sobre aquestes terres) ara tinc una idea més amable del personatge. I m’explico. L’any passat algú va ruixar amb pintura roja l’estàtua del Gaspar de Portolà que hi havia al final del Passeig de l’Estació de Balaguer. Al veure-ho em vaig lamentar de l’acció dels grafiters. I és que si el primer governador de Califòrnia no va néixer a la ciutat comtal, sinó a Os de Balaguer, és perquè la seva família s’hi va exiliar per haver donat suport a la causa austriacista durant la Guerra de Successió. Sí, aquella guerra en la que els catalans vam perdre bous i esquelles per ordres de Felip V. Per això em penso que molts haurien de rellegir la figura de Gaspar de Portolà. Si es vol sense idolatrar-lo però també sense menysprear-lo. Més que res perquè va ser algú important de casa nostra i cal situar la seva gesta en el context del segle XVIII i no en el nostre. I tot això malgrat que participés en una conquesta d’Amèrica que a molts ens posa els pèls de punta o que obviés la toponímia nostrada més enllà del Pacífic.
Sessió: No iniciada
