Aquests dies La Panera exhibeix Books are the best things. Traduirem: “Els llibres són les millors coses”. Una exposició de l’artista i performer Dora Garcia (Valladolid, 1965), que aplega una setantena de publicacions de l’autora en diferents materials i formats de 1992 a 2024. ¿Una exposició sobre l’art fet llibre? Presidint la paradeta dels volums exposats, un cartell amb la frase del càustic i malaguanyat monologuista ianqui Lenny Bruce, “What a fucking wonderful audience” que, en la catalana llengua, és “Quina audiència tan fotudament meravellosa”. Audiència? Dono un cop d’ull al voltant. Només una servidora i el meu company. Audiència? Si de cas, vidència. No se sent ni xerric ni melic. Com gairebé sempre que ens personem a La Panera. Casualitat? ¿Manca de centralitat ciutadana del Centre d’Art? ¿Ignorància dels interessos del públic? Donant per bo que Lenny Bruce ens consideri fotudament meravellosos, una altra frase (aquest cop traduïda i impresa en lletres daurades) ens ve al rescat: “El arte es para todos, pero solo una élite lo sabe”. De cop i volta, som elit!..
Deixo enrere expansions provocades pel primer contacte amb l’exposició i enfoco la mirada sobre allòque ens proposa la Dora Garcia. Com performer, moltes intervencions se centren en la creació de situacions o contextos, no exempts d’humor, que alterin la relació tradicional entre artista, obra i espectador. Aquí, però, fa una proposta conceptual. Si les performances provoquem la participació del públic, ara la interacció és mínima. Ens limita a passejar la mirada per les cobertes i els títols de les publicacions exposades. No ens és permès fullejar-les. La paraula, doncs, ¿escultura conceptual?..
Del títol de l’exposició se’n desprèn que, per a l’artista, una publicació és la conseqüència de considerar que els llibres són la millor de les coses. Si afegim que la paraula, en qualsevol dels seus usos, és la matèria constitutiva de la seva obra, no és d’estranyar que els llibres siguin via idònia per recollir les experiències provocades per les seves performances. Així, l’experiència artística directa es substituïda per la conceptual. Gaudir, o no, d’aquesta substitució, requeriria poder veure l’interior de les publicacions exposades, a banda de les reaccions que puguin provocar títols i cobertes. No es tracta, però, de conèixer, sinó picar la curiositat.
