Mossèn Ramon, rector de la parròquia del Carme, després de casar-nos ens va fer entrar a la sagristia. Damunt d’una calaixera on guardava l’estol de saies, va escriure un document i ens el va lliurar. “Convé que el tingueu per si algú us el demana”, va dir el capellà. Era un certificat que donava fe que havíem contret matrimoni canònic. Abans hi havia hotels que, a més del llibre de família, exigien el certificat de matrimoni per l’Església. Eren els establiments que presumien de ser una “casa seriosa”. Les parelles amistançades tenien complicat trobar niu. Eren altres temps, però a vegades sembla com si tornessin. Al nou registre de viatgers que acaba d’implantar-se només li falta exigir el certificat de matrimoni canònic. Des del dilluns passat, els clients dels establiments hotelers han d’omplir una fitxa amb el nom complet, el DNI, el correu electrònic, el telèfon i el parentiu, número i la data de caducitat de la targeta de crèdit i l’IBAN del compte corrent. Els hotels es convertiran en un objectiu llaminer dels lladres informàtics. L’únic que no sabran és si estàs casat per l’Església o prens alberg en pecat. Serà l’única dada que tindrem protegida.
Sessió: No iniciada
