La Seu Vella hauria de ser Patrimoni de la Humanitat. De fet, em pensava que ja ho era però llegint una informació publicada a LA MAÑANA aquesta mateixa setmana, he descobert que no. Tirant d’hemeroteca he vist que ja fa 23 anys que el Consorci del Turó de la Seu Vella en va començar a parlar i des del 2016 l’Estat la inclou a la llista indicativa prèvia perquè pugui ser declarada Patrimoni Mundial.
Ara s’intenta aconseguir aquest reconeixement a través d’una candidatura amb Andorra, la Seu d’Urgell i Foix on reivindiquen 12 monuments; i, paral·lelament, s’explora la possibilitat que Balears la inclogui en una altra llista on busca el reconeixement del gòtic de la Corona d’Aragó. Que ho facin com vulguin però la Seu Vella ha de tenir ja el reconeixement mundial.
Patrimoni de la Humanitat és un títol que concedeix la Unesco. Ho fa a través d’un comité integrat per 21 membres que tenen en compte deu criteris de selecció. I repassant-los, la Seu Vella els compleix pràcticament tots: representa una obra d’art creada pels humans, és un intercanvi d’influències considerable, aporta un testimoni únic sobre una tradició cultural o una civilització, és un exemple representatiu d’un tipus arquitectònic, està directament associada a esdeveniments històrics,… Els mèrits perquè la Seu Vella sigui reconeguda internacionalment són incontestables i la qüestió és posar-s’hi, que és el que sembla que s’està fent. Segons la pàgina web de la Unesco hi ha 1.223 béns declarats Patrimoni Mundial, repartits en 168 estats. A Espanya, n’hi ha 50. El monestir de Poblet o les esglésies romàniques de la Vall de Boí estan entre ells. És important ser en aquesta llista perquè et dona més repercussió internacional, protecció legal i la possibilitat d’accedir a fons destinats a conservar els monuments. La Seu Vella representa una obra romànica amb la majestuositat gòtica. Va ser un hospital durant la Guerra dels Segadors, es va transformar en caserna militar després de la Guerra de Successió i la van convertir en camp de concentració durant la Guerra Civil. Té un dels claustres més impressionants d’Europa i Jaume I El Conqueridor hi va ser coronat rei. Allà hi queden representats deu segles de la nostra història.
La Seu Vella és un símbol de Lleida, l’skyline de la ciutat i la seva imatge resulta impactant. Veure-la de lluny és saber que ja arribes a casa. Dalt d’un turó, el campanar de 60 metres és “el millor lloc per a tocar els núvols”, explica la guia Repsol, que afegeix que “visitar la Seu Vella suposa pujar al cel”. Per a fer-ho hi ha 238 escales i, encara a dia d’avui, es poden observar dues de les campanes originals, la Silvestra i la Mònica. Originàriament n’hi havia onze. Per cert, una d’elles es deia Meuca. Potser per això el meu pare sempre m’ha dit que la Seu Vella era “un gran símbol fàl·lic”. Digueu-me quina ciutat en té un de tan imponent. Mireu la fotografia (l’ha fet el meu tiet Javi) i imagineu-vos a un gran gegant adormit. Està estirat. A la dreta, el cap a sobre d’un coixí i, fins i tot, li podeu veure el nas i imaginar la llengua. A la part esquerra… ja ho deixo a la vostra imaginació. A la salut del meu pare. Oh yeah!
