La Junta Electoral Central (JEC) ha executat el requeriment del Suprem sobre l’aplicació de la llei de néts i va demanart la informació que li va sol·licitar en una reunió en què es va acordar no recórrer la interlocutòria de mesures cautelars de l’alt tribunal.
Segons fonts de l’òrgan electoral, la decisió de no impugnar la interlocutòria del Suprem es va adoptar per set vots a sis i, encara que s’hu van abocar crítiques, van decidir complir-lo en els termes estrictes de la part dispositiva, en què fa el requeriment d’informació a la JEC.
En una reunió aahir, els membres de la JEC van decidir recopilar informació a l’Oficina del Cens Electoral i els consolats per verificar, tal com va reclamar el TS, la vinculació amb l’exili de les persones que hagin obtingut o estiguin en tràmit d’obtenir la nacionalitat a través de la llei de nets. La decisió arriba després que el TS estimés parcialment la mesura cautelar sol·licitada per Iustitia Europa i Vox per suspendre els efectes electorals de la llei de nets.
La llei de nets permet, en virtut d’una disposició dins la llei de memòria democràtica, a fills i néts d’espanyols d’origen optar a la nacionalitat espanyola, sempre que acreditin els requisits d’haver nascut fora d’Espanya, que el pare, mare, avi o àvia fossin originàriament espanyols i espanyols i haguessin patit exili per raons polítiques, ideològiques, de creença o d’orientació sexual. Tot i això, una setmana després el Govern va aprovar una instrucció que deia que es “presumirà” la condició d’exiliat respecte de tots els espanyols que van sortir entre el 1936 i el 1955.
El ministre de Transformació Digital i Funció Pública, Óscar López, va encapçalar les crítiques a la decisió adoptada pel Suprem en considerar que suposa un “atropellament democràtic” i una “salvatjada”, i la va interpretar en clau política a l’afirmar que hi ha sectors judicials “encastats a tombar el Govern, sigui com sigui”.
Des del PSOE, la portaveu del partit, la diputada lleidatana Montse Mínguez, va afegir que la justícia “hauria d’aparentar almenys ser independent”, i va recordar que el ponent de la interlocutòria va dir al seu dia “que preferia que fos Feijóo el president i així començar a derogar lleis ‘sanchistes’”.
