La sala Zona Zero de l’Institut d’Estudis Ilerdencs va inaugurar ahir l’exposició ‘Dibuixant les notícies. La Mañana a través dels seus ninotaires’, que aplega més d’un centenar de vinyetes publicades pel diari en els últims 40 anys i creades pels quatre ninotaires d’aquesta època: Ermengol Marçal Abella, Jordi Balasch i Pep Monyarch. A través d’aquests dibuixos, la mostra fa un recorregut de les notícies, fets històrics, esdeveniments, viscuts a la ciutat de Lleida, però també a la resta del món, durant aquest gairebé mig segle, que han anat explicant des del seu punt de vista d’humor i sàtira.
L’estrena de la mostra, que s’emmarca en la commemoració del 85à aniversari del diari degà de les Terres de Lleida i que estarà oberta al públic fins al 8 de desembre, va comptar amb la presència del tres dels quatre ninotaires –no va poder assistir Paco Ermengol–, a més de Jordi Adrià, comissari de la mostra i director de màrqueting del diari; el director Francesc Guillaumet i el president-editor Jordi Solana, a més de diferents representants de les institucions lleidatanes com la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach.
Jordi Solana destacava “el fet diferencial” que suposa pel diari LA MAÑANA tenir ninotaires des del començament, i valorava que “tenen una visió molt diferent de la realitat i malgrat que a vegades donen problemes a qui està al capdavant de l’edició, d’això es tracta”, bromejava. A més, va reconèixer que “és un plaer” veure la resposta de la gent, que va omplir l’espai expositiu, i va remarcar la tasca que havia fet el comissari amb els quatre artistes.
Per la seva banda, el director Francesc Guillaumet, assegurava que “la vinyeta és el gènere més important; un diari pot tenir centenars de titulars cada dia, entre les notícies més grans i els breus, però de vinyeta només hi ha una i ells han d’encertar”. També va parlar de la professió de ninotaires; “la seva funció és anar una mica més enllà i, a més, tenen butlla per traspassar aquestes línies que moltes vegades els periodistes que escrivim no ficaríem mai en lletres, però ells sí, perquè també tenen la feina de despertar consciències a través dels seus dibuixos”. Unes obres, deia, que “tendeixen a la hipèrbole precisament per fer arribar aquest missatge de manera nítida; per fer riure a vegades i també per fer enfadar, perquè fan una tasca molt social”.
Finalment, també va fer una reflexió sobre com les vinyetes mostren que “les notícies es van repetint al llarg de la història”, amb exemples com la política catalana, la sequera o les obres d’art de la Franja, que no han deixat de tenir vigència en els últims anys. El comissari, Jordi Adrià, va recordar el procés de creació de la mostra, des d’una curiosa primera trobada fins a la selecció final de les obres que s’hi exposen. “Ha estat un plaer treballar amb ells”, valorava, afegint que l’exposició era un homenatge “que ja tocava”.
També van tenir el seu protagonisme els tres dibuixants que estaven presents en l’acte d’inauguració. Jordi Balasch, que va estar 12 anys al diari recordava l’època en què va començar, “quan encara no hi havia el color” i reconeixia la dificultat de “trobar-se cada dia amb un paper en blanc que has d’omplir”.
Per la seva banda, Marçal Abella, que també va estar al voltant d’una dècada, confirmava la idea que “fer vinyetes a un diari és molta pressió i cada dia ha de sortir una notícia”. Marçal recordava que havien de buscar als companys periodistes a veure quines eren les notícies per poder dibuixar-les, però assegurava que “sempre ho vaig gaudir molt”. També va parlar “d’una frase que em va dir el Josep Ramon Correal i que em va quedar gravada –“el diari el mira molta gent, algunes persones unes seccions, algunes unes altres, però tothom mira la vinyeta”–, així que des del primer dia he intentat ser responsable”.
Pep Monyarch, va explicar que ja feia més de 40 anys que va començar al diari, “he fet de tot i m’ho he passat fantàsticament bé”, i manifestava el seu agraïment perquè “sóc Mañanero des de petit, els meus pares ja eren subscriptors; ser ninotaire i crític ha anat creixent en mi a mesura que he anat treballant a LA MAÑANA, un diari que forma part del meu ésser”.
Finalment, la vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Estefania Rufach, va felicitar el diari LA MAÑANA per una fita tan significativa com són els 85 anys d’història i va agrair als ninotaires haver sabut explicar “d’una manera diferent, amb humor, sàtira, enginy i un toc crític, l’actualitat”. Fent referència a José Saramago, va afegir, molts cops l’art gràfic és com les mitges paraules, “que existeixen per dir allò que les senceres no poden dir”.