Més enllà de sistemes, treball físic i entrenaments, hi ha un factor que esdevé clau en qualsevol vestidor: el repartiment de rols.
L’ICG Força Lleida va començar la temporada amb dubtes després de patir algunes lesions i els resultats no acompanyaven, però Gerard Encuentra sempre deia el mateix: “Necessitem temps”.
El tècnic lleidatà sap que un equip no es construeix només en una pretemporada i que el repartiment de rols tampoc no es tanca en una xerrada. Molts cops és la mateixa competició la que els acaba definint. Altre cop, per tant, parlem de temps.
El cas és que l’ICG ha començat l’any en el seu moment pel que fa a resultats i Encuentra sembla haver trobat la tecla perquè tothom se senti important i aporti. Els números de l’equip en aquestes 16 primeres jornades són gairebé més propis d’un professor de matemàtiques que no pas d’un entrenador perquè el repartiment de minuts és sorprenentment equitatiu en gairebé totes les posicions.
Pel que fa als bases, per exemple, Villar juga 22,9 minuts i Arroyo 22,2. A la posició d’escorta Hasbrouck lidera amb 22,2 minuts, però Brito està en 19,8 i Lobo 17,5. L’aler Osvaldas Matulionis és l’únic que juga bastant més que el seu company de posició amb 25,4 minuts davant els només 7,8 de Cuéllar.
A la pintura el repartiment és molt similar. En el quatre Vega està 19,4 minuts en pista i Simeunovic 18. I al cinc l’aportació de la parella de pivots és pràcticament idèntica: 21,6 minuts Kuath i 21,4 Krutwig.
“Potser no juguem increïble, però som sòlids i guanyem”
“Fa uns partits que potser no juguem increïble, però som sòlids i aconseguim treure’ls endavant, que és l’important perquè encara tenim marge de millora”. Aquesta era l’anàlisi que feia Javi Vega de la bona ratxa de l’ICG, que a Menorca va sumar la quarta victòria consecutiva.

“No va ser un partit bonic ni de bon joc, però va anar a pocs punts davant un rival que encara que estigui a la zona baixa de la classificació crec que és la quarta millor defensa de la lliga i a casa és molt dur. Una victòria en una pista molt difícil i ens hem de quedar amb això. El viatge no va ser fàcil i vull agrair al club l’esforç econòmic que va fer per ajudar-nos”.
“Són dinàmiques. Quan estàs en una dolenta no ets capaç de treure aquests partits i quan és bona sí. El dia d’Oviedo, que pràcticament el guanya Kenny amb dos triples, amb males sensacions segur que haguéssim perdut”, afegia.