A l’hora del pati un home venia a masturbar-se davant la porta del col.legi. Al metro els homes et tocaven i no servia de res que els cridéssis l’atenció. Totes hem passat per algun moment de violència, en major o menor grau. Hi havia una impunitat social i penal acceptades. La cultura de la violació no és res més que la cultura del menyspreu. El marit francés que va drogar la seva dona perquè abusessin d’ella desenes d’homes, l’atleta d’Uganda assassinada pel seu nòvio, l’alcalde d’Àvila cantant a favor de la pederàstia, el futbolista denunciat per pressumpta agressió sexual… La impunitat penal ja no és la d’abans, la llei castiga aquests delictes, però la mentalitat social segueix sent en alguns casos igual de bàrbara. Com explicar sinó també la violència contra el col·lectiu LGTBIQ+, els animals o altres grups vulnerables. La moral segueix sent patriarcal i hipòcrita i totes les religions tenen episodis negres. Una cosa tan innocent com un conte infantil que alerta les nenes de no agafar el camí on poden trobar-se el llop, en realitat els està coaccionant la seva llibertat. En el subconscient col·lectiu batega el perill latent de la cultura del menyspreu, que s’estén com la pestil·lència de les clavegueres.
Sessió: No iniciada
