Just Eat ha assegurat al judici per competència deslleial contra Glovo que la plataforma promou un model de contractació amb autònoms que provoca una reducció “significativa” dels seus marges empresarials. El director general de la companyia a Espanya, Íñigo Barea, ha assegurat que les “polítiques agressives” de promocions, disponibilitat i rapidesa del servei de Glovo són “impossibles de replicar” per Just Eat amb la “rigidesa” del sistema laboral en la primera sessió del judici. “Glovo ha empès les comissions a la baixa a través del sistema d’exclusivitats, ha acostumat la indústria i això ha minvat molts els marges”, ha dit Barea. La companyia reclama una indemnització de 295 milions d’euros en concepte de danys i perjudicis.
El director general de Just Eat a Espanya ha assegurat que els costos derivats del model laboral provoquen que no puguin oferir el servei “tan fàcilment” a ciutats petites i en hores nocturnes i tampoc oferir els mateixos descomptes. “Amb una base menor de costos, (a Glovo) han pogut ser tremendament agressius, fent servir autònoms tens menys cost i es tradueix en polítiques de creixement i de descomptes agressius i a nosaltres els comptes no ens donen, és impossible”, ha afegit.
Barea ha assegurat que Just Eat no pot fer front a les quantitats dels contractes d’exclusivitat amb els restaurants, un fenomen que està agafant “una rellevància creixent” al mercat d’entrega de menjar a domicili, amb pagaments que poden arribar a més d’un milió d’euros. “No ens podem permetre pagar aquestes quantitats, són uns costos inassumibles si hem de pagar la Seguretat Social dels repartidors”, ha dit.
Segons el seu relat, Glovo ofereix en exclusiva restaurants com Vicio, Hundred Burgers, Grosso Napoletano, La Martinuca o Honest Greens. Gràcies a aquests acords, pot “robar” usuaris d’altres plataformes i fidelitzar-los.
A més, ha argumentat que tenen una dificultat afegida en comparació amb Glovo perquè han de planificar els horaris dels treballadors amb una setmana de marge mentre que la plataforma creada per Òscar Pierre i Sacha Michaud “disposa d’una massa gairebé infinita de repartidors a qui no els hi ha de pagar els temps morts, però estan disponibles”. En canvi, a Just Eat, “si et sobren repartidors, t’arruïnes i si et quedes curt de gent el servei es deteriora”. Segons Barea, la disponibilitat i rapidesa del servei de Glovo són “impossibles de replicar” per Just Eat amb la “rigidesa” del sistema laboral. “Si un client li dones un mal servei, l’has perdut, si vol demanar de matinada i no pot se n’anirà, encara que el nombre de problemes que hagi tingut sigui un percentatge molt petit, en el moment en què passi l’usuari està en risc”, ha dit.
La quota de la companyia amb base al Regne Unit era del 90% el 2015 després de la compra de La Nevera Roja i va anar baixant fins al 50% el 2019, per l’auge de plataformes com Glovo i Deliveroo, que treballaven amb autònoms.
També han declarat representants la cadena de restaurants Sushi Fresh que ha detallat com els ha impactat la irrupció de Glovo al mercat des del 2015. Van començar amb repartiment propi, però amb l’arribada de la plataforma de repartiment van passar a un model de contractació d’empreses externes que proporcionen flotes de repartidors. Segons ha detallat el director de negoci Sergi Zacariadis, Glovo els ha incitat a renunciar a les flotes que fan servir i facturar directament a través dels repartidors de la plataforma catalana. Finalment, el canvi no es va acabar produint perquè Sushi Fresh s’hi va negar perquè era “inviable” econòmicament.
Els representants de Just Eat també han denunciat aquesta pràctica per part de la companyia catalana i han afirmat que afecta “molt significativament” en el marge empresarial si els restaurants prescindeixen de flota pròpia perquè produeix o bé la pèrdua del restaurant o un increment de costos. En aquest sentit, han detallat que Just Eat guanya entre 2 o 3 euros menys per comanda quan es fa a través del ‘marketplace’ amb flota en comparació a quant l’entrega s’efectua a través dels repartidors contractats.
La vista també ha comptat amb el testimoni de diferents repartidors que han detallat la seva experiència treballant fins a 12 hores al dia per a Glovo. Els treballadors, que en l’actualitat estaven en plantilla de Just Eat, han afirmat que Glovo era qui determinava la feina que tenien, qui abonava els imports, fixava les opcions de tarifes i les bonificacions -per pluja, per exemple-. D’altra banda, han afirmat que encara que hi hagués diverses possibilitats acostumaven a triar el multiplicador més baix del preu de la comanda per assegurar que Glovo els enviés feina. A més, ha detallat que quan els treballadors rebien una mala qualificació o cancel·laven alguna comanda notaven una caiguda de l’entrada de peticions i, per tant, d’ingressos.
A l’inici de la sessió, un dels advocats de Glovo ha demanat incloure com a proves les quotes de mercat de les companyies en el primer semestre i una notícia sobre l’acte de celebració dels 10 anys de l’empresa, que es va celebrar aquest dilluns amb la presència del president del Govern, Salvador Illa, dels sindicats CCOO i UGT i la patronal Foment del Treball.
La vista que ha començat aquest dimarts s’allargarà fins al 20 de juny. La companyia de les motxilles taronges va denunciar la multinacional d’origen català a finals de novembre de l’any passat i va reclamar una indemnització de 295 milions d’euros en concepte de danys i perjudicis. Just Eat va apuntar que Glovo gràcies a la “violació de normes i contractar falsos autònoms” es va estalviar 645 milions els últims anys.
Aquest judici contra Glovo se suma a una altra causa judicial que té oberta al jutjat d’instrucció 31 de Barcelona, on s’investiga el conseller delegat, Òscar Pierre, per un delicte contra els drets dels treballadors. Pierre ja va declarar el 3 de desembre del 2024 davant el jutge per aquest cas arran de la querella de la Fiscalia.
Precisament, la plataforma de repartiment a domicili el dia abans que Pierre assistís al jutjat va anunciar la contractació del personal que formava part de la plantilla a l’Estat. Una mesura que va afirmar responia a l’impuls d’un “nou model laboral” i al “ferm compromís” i el foment de “l’economia digital” a l’estat espanyol.
