El Patronat de la Fira de Lleida ha aprovat aquest dilluns engegar el procés de licitació per al disseny i construcció del nou recinte firal a l’antiga hípica, que ocuparà una superfície de 116.000 metres quadrats i suposarà una inversió d’uns 100 milions d’euros. El recinte disposarà de sis pavellons –cinc de nous i el desmuntable estrenat l’any passat– que oferiran una superfície coberta de 27.500 metres quadrats. A més, també s’adequarà una àmplia zona expositiva exterior que, alhora, podrà acollir esdeveniments com ara festivals o l’Aplec del Caragol. El projecte també planteja la construcció de places d’aparcament subterrani sota els pavellons i d’una passarel·la que connectarà el recinte amb La Llotja, el palau de congressos.
L’alcalde i president de Fira de Lleida, Fèlix Larrosa, ha explicat aquest dilluns que la primera fase es desenvoluparà en un horitzó de quatre anys i inclou la reordenació del nou recinte i la construcció de ‘Fira Zero’, el pavelló de 5.000 m2 que farà les funcions d’acollida i entrada a l’espai firal. La construcció dels altres quatre nous pavellons –de la mateixa mida– s’abordarà en una fase posterior, ha indicat Larrosa, tot i que no es descarta que els projectes puguin sobreposar-se en funció dels terminis.
El concurs d’idees s’obrirà de forma immediata i, entre les empreses aspirants, la comissió de contractació de Fira de Lleida triarà aquelles cinc firmes que demostrin una millor solvència professional. Les firmes seleccionades rebran una invitació formal per a la redacció de l’avantprojecte i el projecte bàsic, que hauran d’enllestir en nou mesos. Finalment, la firma guanyadora serà l’encarregada de la redacció del projecte executiu, mitjançant un contracte valorat en un milió d’euros.
Larrosa ha explicat que la ubicació exacta dels sis pavellons es deixarà a criteri dels dissenyadors del projecte, juntament amb el possible cobriment del canal de Seròs, que travessa els terrenys. “El recinte ha de tenir una capacitat de flexibilitat, tecnològica i multifuncionalitat important”, ha assenyalat. A més, les firmes aspirants hauran de fer propostes de mobilitat, de la connectivitat entre el recinte firal i la Llotja, i sobre la seva adaptació al paisatge urbà com a “nou front fluvial a la ciutat” i com a possible refugi climàtic.
L’alcalde de Lleida ha destacat que els quatre Patrons de la Fira de Lleida –Ajuntament, Diputació de Lleida, Generalitat i Cambra de Comerç– avalen el projecte. A més, ha afirmat que el finançament està “garantit” a través de l’Institut Català de Finances i de les plusvàlues que generaran els terrenys actuals de la Fira, d’uns 45.000 metres quadrats, on es preveu la construcció de nous habitatges i l’ampliació dels Camps Elisis fins al canal de Seròs.
Segons Larrosa, el trasllat al nou recinte firal obrirà “un munt d’oportunitats”, tindrà “un impacte sobre l’activitat econòmica”, permetrà crear uns 400 nous llocs de treball entre directes i indirectes, i permetrà consolidar Fira de Lleida com la segona institució firal més important del país després de Fira de Barcelona. En aquest sentit, l’alcalde ha avançat que el dia 12 de maig podria aprovar-se la primera col·laboració entre aquestes institucions per celebrar a Lleida el congrés internacional Smart Rural.
Nou director de Fira de Lleida
D’altra banda, el Patronat de la Fira de Lleida ha acordat el nomenament de l’enginer informàtic Eduard Martín Lineros com a nou director en substitució d’Oriol Oró, que va plegar el desembre passat. Martín té una àmplia experiència a l’Ajuntament de Barcelona com a responsable tècnic en tecnologies de la informació i les telecomunicacions, ha estat reconegut amb el Premi Nacional d’Enginyeria Informàtica i ha estat vinculat al Mobile World Capital. És professor associat de la UdL i col·laborador de la UOC.
Per la seva banda, el president de la Cambra de Lleida, Jaume Saltó, ha informat que la institució ha tancat el balanç econòmic del 2025 amb un saldo positiu de 735.000 euros gràcies als ingressos derivats de la celebració de Municipàlia, que es fa cada dos anys. El 2024 el resultat es va tancar amb un saldo negatiu de 479.000 euros, amb la qual cosa, ha dit, el balanç biennal de l’ens firal se situa en un resultat positiu de 255.000 euros.
