Foment del Treball ha elevat a 49.543 milions d’euros el dèficit en infraestructures a Catalunya entre 2009 i 2025. El president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, va definir aquesta xifra com a “alarmant, profundament indignant i absolutament intolerable”. A parer seu, aquesta situació s’ha vist agreujada per “una nefasta” gestió pública que “no es corregeix, sinó que cada cop és més greu”.
En roda de premsa, va advertir que la manca d’inversió impacta directament en la competitivitat de les empreses i el benestar dels ciutadans. Davant d’això, Sánchez Llibre va instar al Govern i al conjunt de forces parlamentàries a trobar “una solució definitiva” i vetllar perquè això no torni a succeir.
Presentat ahir, l’anàlisi de Foment assenyala que l’estat espanyol és l’administració pública amb un percentatge d’execució més baix a Catalunya, amb el 43% del total pressupostat. “Hem de reverir la cultura de la no inversió”, ha valorat el president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Lluis Moreno.
Així mateix, la Generalitat ha executat el 89% de les obres pressupostades, mentre que les administracions locals han arribat fins al 85%. El grau d’execució d’Adif és del 48,6%, mentre que el de Renfe puja fins al 62,2%.
Aterrant les dades en les infraestructures concretes, la patronal va valorar que les autopistes estan “molt bé”, situant-se per sobre de la mitjana, juntament amb el transport aeri de passatgers. D’altra banda, el ferrocarril, el transport de mercaderies i les carreteres estan en una pitjor situació.
D’altra banda, Moreno va detallar que si avui es fessin totes les inversions que s’haurien d’haver fet en els darrers 15 anys s’haurien d’invertir 9 milions d’euros més, fins a arribar als 58.748.
El cas espanyol s’inscriu en una dinàmica de menor esforç inversor en infraestructures en comparació amb els estàndards europeus. Segons l’informe, mentre que la Unió Europea ha mantingut històricament una intensitat inversora al voltant del 2,2% del PIB en aquest àmbit, Espanya ha registrat en els darrers anys nivells clarament inferiors, amb una inversió pública que en alguns exercicis s’ha situat per sota de l’1% del PIB.
Per reverir aquesta situació, Sánchez Llibre va demanar a la Generalitat i a les forces polítiques del Parlament que trobin “el màxim consens i la unitat més àmplia possible” per abordar aquesta qüestió.
