El títol és una declaració d’intencions perquè sempre s’havia sospitat que, efectivament, el contacte amb la natura s’intuïa com a beneficiós. Actualment, aquesta afirmació ja té validació científica amb una resposta ben contrastada. Tot plegat perquè Kathy Willis, catedràtica en Biodiversitat a la Universitat d’Oxford, exdirectora científica dels Royal Botanic Gardens de Kew i membre de la Cambra dels Lords del Regne Unit ho corrobora amb diferents estudis.
Kathy Willis ha publicat més de 300 articles científics i llibres de referència com The Evolution of Plants i Las bondades de la naturaleza, on exposa les troballes més recents sobre els efectes positius del contacte amb la natura. Willis ha demostrat, mitjançant estudis clínics, que interactuar amb la natura mirant-la, olorant-la, i tocant-la provoca canvis automàtics en el cos humà. Aquests processos aporten beneficis com la reducció de l’estrès, la millora del sistema immune i l’augment del benestar psicològic.
Compartim alguns exemples clars que Willis i el seu equip han recollit en els seus estudis. Per començar, van investigar com l’aroma de certes plantes (el xiprer, la lavanda o les roses) podien calmar, reduir la ràbia i fins i tot augmentar les cèl·lules anticancerígenes del sistema immunitari. També van comprovar que pacients hospitalitzats es recuperaven més ràpidament si tenien vistes a arbres en comptes de parets pintades. Fins i tot, van comprovar que tenir una sola planta a l’escriptori podia tenir efectes positius en l’estat d’ànim i la productivitat. El món rural és un espai on desconnectem i desaccelerem amb més facilitat, la natura, l’aire pur, l’horitzó obert ple de paisatge contribueix a millorar el nostre benestar físic i emocional. Per aquest motiu les zones rurals podem fer propostes d’activitats participatives i actives que contribueixen a descobrir i a reconnectar amb la nostra part més natural, més humana.
A més, actuar en un entorn agrari fomenta l’autosuficiència perquè les persones aprenen a produir els seus propis aliments, gestionar recursos naturals i resoldre problemes desenvolupant habilitats pràctiques en una relació directa amb el medi i els animals. En canvi, l’entorn urbà afavoreix la dependència, ja que la majoria dels serveis i productes de la ciutat faciliten, exageradament, la vida i redueixen la necessitat de saber fer per un mateix. A més, el món urbà fomenta el sedentarisme de moltes maneres, una d’elles amb l’oci digital que aïlla les persones en el seu individualisme i addicció a les pantalles provocant una pandèmia de salut mental entre la joventut i la societat en general. Per tant, com a societat potser l’evolució no ha de ser més tecnològica sinó més natural i sostenible. Repensant els espais de les ciutats, reformulant escoles amb un contacte més poderós amb la natura i proposant vivències que fomentin l’autoestima de la gent i no pas la seva dependència consumista.
Nosaltres, a Lleida, som afortunats de tenir el parc de la Mitjana, el Riu Segre, els Aiguamolls de Rufea i, sobretot, i la nostra Horta a tocar de casa. Per tant, aprofitem-ho i fem salut!
