Els viaranys de l’existència són miraculosos i, sovint, insòlits. Nogensmenys, hom anhelem un lloc al món, un sentiment de pertinença. Em sento de la Terra Ferma, un dels epicentres de la indústria agroalimentària catalana. El passat cap de setmana es va celebrar el 44è Aplec del Caragol de Lleida de rècord pel que fa a penyistes i visitants. Segurament, és la festa gastronòmica més important de Catalunya on el caragol n’és el protagonista i la rauxa el condiment que ens proveeix el sol en lloc del vent. Endemés, la cassola de tros és un plat típic de Lleida, especialment del Pla d’Urgell i de les Garrigues, que alguns pobles honoren amb una festa heretada i arrelada a les habituds del terme. Carns, verdures, llonganissa, botifarra negra, bitxo, sal, llorer, timó i, com a colofó, caragols. Amb l’estómac ple, tot es veu més bé. Sí, se’n va el temps, però deixa, dintre dels ulls, amplíssims camins de llum, citant Espriu, car les festivitats albiren un horitzó menys fosc i més turquesa.
Sessió: No iniciada
