Després d’escalar el turó de Licavitós amb un funicular, en una nit d’estiu, neta, serena, tranquil·la i calorosa, la vista panoràmica des de la terrassa-menjador s’obria a la immensitat de les llums que realçaven la joia que al seu temps va ser i encara continuen sent icona de la cultura grega.
El Partenó, temple situat sobre l’Acròpolis d’Atenes, dedicat a Atenea, deessa protectora de la ciutat, i monument més important de la civilització grega antiga i considerada com una de les obres arquitectòniques més belles de la humanitat, presidia la nostra nit amb una ostentosa majestuositat.
Assegut en una de les privilegiades taules situades al mateix balcó del restaurant Horizontes, on el Partenó, principal temple dòric que es conserva actualment, construït entre els anys 447 i 432 aC, feia presagiar un sopar romàntic, espiritual i gastronòmic. El maître va a la nostra trobada per presentar les cartes credencials culinàries de la nit. El fet de saber estar d’aquest, i la seva exquisida i elegant manera d’exercir la professió, ens va ajudar a triar els plats del sopar que ens venia de gust.
Com que l’Egeu és un mar que brinda uns peixos molt exquisits i donada la proximitat amb ell, ens vam decidir –com entrant– per una amanida de peix, on un to lleugerament pujat de vinagre del plat el realçava amb una acidesa controlada i li donava, alhora, aquest toc fresc d’estiu, molt propi per a la nit. Per continuar. Una mica més del mateix.
Per mimar les nostres papil·les gustatives, uns plats a compartir de llobarro i daurat preparats en dues coccions; una a la planxa i l’altra al forn, per allò que no perdin els sucs innats dels fruits del mar en contacte tot el temps amb el metall. La primera, per marcar; la segona per acabar la preparació i mantenir el sabor original d’aquestes espècies. L’àpat l’havíem de regar amb un vi blanc –com era d’esperar– i ho vam fer amb un sauvignon blanc del país. Realment exquisit, molt afruitat i delicat, per incentivar a la boca l’assemblatge del peix i les verdures.
A mesura que avançava la nit, la temperatura de la terrassa passava d’una lleugera calor (inicial) on predominava una fresca brisa marina (molt agradable i suportable), a una temperatura que convidava a la dilatada i plaent sobretaula, sense deixar de contemplar la meravellosa i singular Acròpolis.
