Un càncer es va endur el Gran Hotel a Clem Burke, baterista de Blondie, el dia 6 passat als 70 ‘takos’, un músic que es va convertir en el pols de la banda novaiorquesa des dels seus primers compassos. Burke es va unir a Blondie el 1975, banda que havien creat l’any anterior la cantant Debbie Harry i el guitarrista Chris Stein, aleshores parella, i que produiria nombrosos èxits musicals en els seus nou anys en actiu.
Amb ell al comandament de les baquetes van arribar el primer i homònim àlbum, ‘Plastic Letters’ (1977) i ‘Parallel Lines’ que sortiria el 23 de setembre de 1978 però del qual el grup va fer un avenç en el seu concert del Canet Rock més històric que es va desenvolupar entre la tarda del 2 i el matí del 3 d’aquell mateix mes.
Recordo que jo estava fent el campament de la puta mili a Sant Climent de Sessebes i aquell cap de setmana, que no tenia una d’aquelles guàrdies maleïdes, em vaig escapar al festival amb el meu company de llitera, Nacho Canut, que llavors militava a Kaka de Luxe i es cartejava amb la seva íntima amiga Olvido Gara una noia de quinze anys que aviat es convertiria en Alaska. Un dels plats forts del quart i últim dels autèntics Canet Rock era precisament Blondie.
La cantant Debbie Harry estava al màxim esplendor, amb els cabells que amagava la seva mirada però no els seus llavis i vestia una camisa de tigressa i llenceria a joc amb la seva jaqueta negra. Tota una musa. La barreja de punk, rock i disc de Blondie se’m va quedar clavada per sempre.
Serveixi aquest record com a homenatge a aquest gran bateria que sempre ha estat al costat de la bella i grandiosa diva Debbie Harry… Oh yeah!
