Els 17 ajuntaments del Solsonès s’han posicionat conjuntament en contra del PLATER per la «gran afectació» que tindrà al territori. El pla d’energies renovables que ha dissenyat el Govern afecta 2.600 hectàrees a la comarca, entre energia eòlica i fotovoltaica. «És com si tota la superfície de la Molsosa estigués plena de plaques i molins. S’han passat tres pobles!», ha exclamat el conseller comarcal d’Energies Renovables i alcalde de Pinós, Xavier Vilalta. Precisament, s’ha reivindicat el caràcter agrícola de la comarca: «La terra és una eina de treball, no un espai buit esperant ser ocupat». Els municipis han organitzat aquest dimarts un acte per demanar al Govern que retiri el PLATER i es faci de nou amb la implicació del món local.
El Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables de Catalunya (PLATER), impulsat per la Generalitat, ha generat un gran rebuig al Solsonès i tots els municipis de la comarca s’hi han posicionat en contra. Alcaldes i regidors dels 17 municipis han fet un acte a la sala de plens del Consell Comarcal del Solsonès per fer públic el seu rebuig al document en considerar que no ha tingut prou en compte la realitat i la veu del territori. En concret, unes 2.700 hectàrees de la comarca estarien afectades pel pla, ja sigui per la implantació d’energia eòlica o fotovoltaica.
La presidenta del Consell Comarcal del Solsonès i alcaldessa de Castellar de la Ribera, Claustre Sunyer, ha exposat que feia «molt temps» que esperaven el PLATER, però quan ha arribat «no era allò que s’esperava». «Volem que hi hagi implicació del territori, que els ajuntaments puguin dir-hi la seva i això no és el que ha passat i ha sigut una sorpresa per a tots nosaltres», ha lamentat Sunyer, que diu que l’afectació ha estat «molt gran» per a la comarca, sobretot per als municipis de la part sud com Clariana, La Molsosa, Riner o Torà.
A més, els municipis han reivindicat el caràcter agrícola i ramader de la comarca. «Hi ha molta afectació a camps de conreu i no volem que a la llarga es perdi aquesta activitat», ha demanat la presidenta del Consell. En la mateixa línia s’ha expressat l’alcalde de Pinós i conseller comarcal d’Energies Renovables, Xavier Vilalta, que ha dit que el PLATER suposa una «afectació profunda al paisatge» i que «no garanteix la protecció de les terres amb un valor agrícola important». «Aquí la terra no és un espai buit esperant a ser ocupat. La terra és una eina de treball, la base de la nostra vida i una garantia perquè les explotacions continuïn vives», ha remarcat Vilalta.
D’altra banda, els ajuntaments també han criticat el poc marge de temps que tenen per a presentar les al·legacions -tres mesos- i el cost que suposa per a consistoris amb pressupostos molt reduïts. En el cas de Pinós, per exemple, el seu alcalde ha explicat que han hagut de contractar una advocada que, com a mínim, costarà uns 2.000 euros. «Pel pressupost que té el poble és una quantitat molt important, i això sense tenir en compte si hem d’acabar recorrent a la via judicial», ha advertit Vilalta.
A més, els alcaldes han posat sobre la taula que la comarca compta amb una infraestructura com és la presa de la Llosa del Cavall que, després de 30 anys de la seva construcció, encara no produeix energia per un conflicte administratiu i judicial.
Per tot plegat, l’acte conjunt d’aquest dimarts també ha servit per reclamar a la Generalitat que aturi la tramitació del PLATER i que es faci de nou amb la implicació del món local.
Una plataforma amb més de 280 ajuntaments adherits
L’acte celebrat a la sala de plens del Consell Comarcal del Solsonès també ha comptat amb la presència dels alcaldes de Viladasens, Xavier Sánchez, i Vilademuls, Àlex Terés, com a impulsors de la plataforma de municipis en contra del PLATER, que ja compta amb més de 280 adhesions. Els dos alcaldes han explicat que l’objectiu de la plataforma -que està previst que es constitueixi com a associació pròximament- és poder aturar la tramitació del PLATER per poder-lo reformar «amb la participació dels ajuntaments». Els batlles han dit que el territori «no és un full en blanc» i que el document suposa «perdre sòl productiu, degradar paisatge, afectació a la biodiversitat i debilitar els governs locals».
