Que viva Grecia! podria ser el lema promocional de l’Organisme Hel·lènic de Turisme, però en realitat és el títol d’una cançó d’aquest cantautor asturià, genial i hiperbòlic, que és Rodrigo Cuevas. Vestit amb una estranya indumentària, barreja d’elements folklòrics (llegeixi’s una montera picona i esclops asturians) i d’stripper exhibicionista, el vídeo d’aquest tema ja evidenciava que Cuevas no és un tipus convencional. Cosa que va quedar ben clara en el concert que va protagonitzar dissabte a Tarragona, un catàleg complet del seu polièdric ventall de registres. Amb un abillament d’extraterrestre vintage, aquest agitador folklòric ens va obsequiar amb la flor i nata del seu repertori, en el que trobem una singular macedònia de cançó tradicional asturiana, peces cabareteres, copla i ritmes electrònics. No van faltar temes emblemàtics com ara Sácame a bailar (en el que el públic que va sortir a moure l’esquelet quasi enfonsa el proesceni), Veleno, Un mundo feliz, Xardineru (aquell de “pa acabar con la plaga del pulgón, lo meyor ye tener la casa siempre llena de mariquitas”) o l’entranyable Rambal, sentit homenatge a Alberto Alonso Blanco, el transformista de Gijón assassinat el 1976. Per cert, insòlita va ser l’estirada d’orelles que Cuevas va fer a la regidora de Cultura de Tarragona, present al recital, motivat per la intenció de l’Ajuntament de desallotjar una iniciativa popular, l’històric festival Barraques Tarragona, del seu espai habitual. Al concert potser va sobrar la coreografia, més aviat grollera i poc polida, dels ballarins acompanyants. Sigui com sigui, en una cosa coincideixo plenament amb l’amic Rodrigo, curiosament conegut com el Freddie Mercury del folklore asturià: ¡que viva Grecia toda la vida!
Sessió: No iniciada
