Són pèrdues d’aliments molt significatives però que, fins aquest moment, no es tenen en compte en les estadístiques. Quantificar la producció aprofitable que es queda a l’arbre o al terra i es malmet als camps és l’objectiu del projecte europeu FOLOU, del qual el Departament d’Agricultura n’és soci. Amb el suport de la Fundació Especuladors i la Universitat de Gant (Bèlgica), s’estan desplegant proves pilot en camps de cítrics de les Terres de l’Ebre per determinar l’abast d’aquest malbaratament amb l’ajuda d’imatges de satèl·lit, drons i intel·ligència artificial. El projecte, asseguren, vol reduir les pèrdues així com millorar l’eficiència ambiental i social de les explotacions oferint un guiatge a la resta de països en aquest àmbit.
En la seva ‘Diagnosi del malbaratament alimentari a les llars de Catalunya l’any 2024: quantificació, impacte social, econòmic i ambiental’, el Departament d’Agricultura el xifrava en 21,56 quilos a l’any per habitant a Catalunya, amb un cost econòmic d’uns 900 milions d’euros.
Per contra, però, fins aquest moment no existeixen dades sobre els aliments que es perden als camps. “El que queda és invisible al no tenir preu”, apunta el tècnic de referència de la Fundació Espigoladors al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, Pere Campíñez.
Aconseguir aquestes dades és el que s’ha proposat el projecte europeu FOLOU -de l’anglès FOod LOss Understanding: comprendre el malbaratament d’aliments-, que va arrencar el 2023 liderat pel Centre Tecnològic Beta de la Universitat de Vic i amb la participació de setze socis de deu països. El seu pressupost és de 7 milions d’euros.
Metodologia pionera
“L’objectiu és desenvolupar una metodologia per quantificar les pèrdues alimentàries, per tant, és bàsicament definir què són les pèrdues alimentàries, on es produeixen i definir les causes, és a dir, el per què”, ha subratllat la tècnic en prevenció de malbaratament alimentari del Departament, Alba Graells. Es tracta, segons ha subratllat, d’una metodologia “pionera Europa” i possiblement també arreu del món, atesa la manca actual de mètodes per efectuar aquest càlcul.
Amb la participació de la Fundació Espigoladors i la Universitat de Gant, les primeres proves pilot per calcular les pèrdues o malbaratament alimentari als camps es fan en explotacions de cítrics de les Terres de l’Ebre -o propietat de pagesos del territori a municipis veïns com Vinaròs-.
Estudien les explotacions abans de començar la collita, durant la collita i amb posterioritat a la campanya utilitzant les imatges via satèl·lit, les de drons i la Intel·ligència Artificial. Calculen la quantitat de fruita que es pot quedar al terra i a l’arbre després de la collita. També aquella que és comestible i la que no ho és, així com aquella que compleix els requisits de comercialització o no.
Traslladar la responsabilitat als extrems
Després del pas del drons per l’aire, els voluntaris de la Fundació Espigoladors són els que recorren els camps, detecten la fruita, la classifiquen i la pesen. “Per a nosaltres és molt important perquè posem el focus en les pèrdues, que són la germana petita del malbaratament”, apunta. Lamenta que en el cas dels productes agraris, el sistema establert trasllada la responsabilitat d’aquest fenomen “cap als extrems”, sigui la nevera del consumidor final o la collita del sector primari.
La idea, de fet, és sobrepassar aquest marc i aconseguir millores, precisament, que permetin definir exactament què són pèrdues i, directament, millorar l’eficiència de la producció agrària. En el cas de la fruita, per exemple, recorda que l’acció d’esclarir la producció per ajudar que es faci més gran, en realitat, pot ajudar a evitar el malbaratament. També que en molts casos, existeixen fruiters i verdures de petites dimensions que són totalment comercialitzables.
La realitat, però, mostra l’existència d’un “gran nombre d’aliment s nutritius i bons que es queden als camps, sovint per criteris estètics que marca el mercat”, és a dir, una decisió que escapa als productors i consumidors. Recorda, en aquest context, que l’agroindústria podria treballar amb aquest productes que es queden fora de les parades transformant-los en sucs o melmelades.
En aquest sentit, els resultats de tot el procés, insisteix Graells, poden ajudar a trobar mesures per evitar situacions com les que porten els pagesos a deixar de recollir la fruita perquè comercialment no resulta rendible. També a buscar mecanismes de col·laboració entre els diferents actors de la cadena alimentària i conscienciar els consumidors que hi ha fruita i verdura que no es posa a la venda per requeriments comercials i estètics si bé es tracta d’un producte de qualitat i amb totes les garanties.
Precisament, reconeix Campíñez que el sector dels cítrics ha de contractar treballadors i destinar recursos a recollir la fruita que queda al terra després de la collita per evitar que malmeti la campanya posterior. “No és que no sigui bo retirar-lo: el que no és bo és deixar aliment als arbres”, ha remarcat, tot recordant que aquesta part de la producció que no es cull ha suposat una inversió prèvia per al pagès, amb les consegüents pèrdues econòmiques i repercussions ambientals.
Especialització per països
En el cas de Catalunya i l’estat espanyol, la recerca d’aquesta metodologia se centra en les verdures -com la col, l’enciam, el tomàquet- i les fruites -cítrics, préssec o peres-. Això ha de permetre transferir la informació i oferir un guiatge a altres indrets d’Europa i del món. Dins del projecte, altres països s’han especialitzat en els càlculs per a d’altres tipus d’explotacions del sector primari: Irlanda, la carn i els làctics; Itàlia, els musclos; Bèlgica, les patates; i Noruega, el salmó.
Paral·lelament, el Departament treballa en la prevenció del malbaratament alimentari en tota la cadena productiva amb el Pla estratègic per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya, que té previst presentar a principis de l’any vinent.
