Els estius de la meva infància no van ser a la piscina perquè en aquella època al meu poble encara no n’hi havia. Tampoc al casal d’estiu, perquè als anys 80 i 90 als pobles de la Segarra no se’n feien. Passàvem els matins fent algun quadernet Rubio i les tardes anant amunt i avall amb les bicis i fent cabanyes. Les coses han canviat molt en aquests 30 anys i els nens d’ara tenen agendes d’estiu plenes d’activitats: natació, casalet, acampades, piscina… I és bonic que sigui així, perquè cada època té la seva manera de viure l’estiu. Mentre nosaltres vam créixer amb més temps lliure i molta imaginació, ells creixen amb oportunitats, experiències i hores en remull. Mentre, però, van creant, com vam fer nosaltres, bonics records dels seus estius d’infància.
Sessió: No iniciada
