L’expresident del Govern Mariano Rajoy ha fet de comentarista de futbol en el diari digital El Debate. La secció de Mariano Rajoy es diu, com era d’esperar, Así fue (o no). El paràgraf que ha provocat un gran enrenou fa així: “Francia ha sido dos veces campeona del mundo y finalista en la última edición. Ha ganado todos los partidos en los que participó en este Mundial y ocupa la primera posición del ranking FIFA. Tiene, además, una plantilla de altísimo nivel. Eso sí, sin franceses. Y está jugando muy bien. Serán un adversario formidable”. Aquest “eso sí, sin franceses”, ha estat interpretat com una manifestació racista que ha dut, fins i tot, a demanar la intervenció de Fiscalia per un presumpte delicte d’odi. Si ho agafem per la part que més crema, Rajoy ha evidenciat un freudià acte fallit que delata unes entranyes racistes. Però si som benevolents amb el caràcter gallec del personatge, podem interpretar que aquest “sin franceses” és una llicència periodística hiperbòlica. “Sin franceses” voldria dir sense Just Fontaine, sense Didier Deschamps, sense Marcel Desailly… i per aquest caient. Des que a l’Athletic de Bilbao juguen els germans Williams s’ha acabat el debat sobre els vuit cognoms bascos. A poc a poc, també desapareixerà el mèrit de naixença. Les seleccions deixaran de ser nacionals per convertir-se en estrictament futbolístiques. Els himnes i les banderes quedaran per als rituals polítics, totalment fora de l’àmbit esportiu. Els governants deixaran d’utilitzar el futbol per fer política. “O no” que diria Rajoy.
Sessió: No iniciada
