…pobres dels que són al sol. Pel juliol, el llop fa el primer udol. Pel juliol, puces i polls. Pel juliol, pesca qui vol. Pel juliol, set i suor. Vaja, senyors nens i senyores nenes, vagin en compte amb el juliol, de temps enllà el més temible dels mesos haguts i per haver. El refranyer camperol català és fabulós en dites i proverbis. Heus ací: el prometre és núvol i el donar és pluja. Qui avisa, no és traïdor. De moment, el juliol 2026 es va estrenar a Lleida amb l’accident del bus a la Rambla de Ferran. O quan les voreres no tenen vora. El Mundial futbolístic FIFA es desinfla. L’Espanya del Lamine no lamina prou. No és el primo de Zumosol. Qui sí que ho és el trinxeraire, busca-raons i fill de pastanaga borda, el tal Donald Trump, exigint al barbamec Infantino indultar, és a dir, amnistiar un crack ianqui. Mentrestant, el PP promet implantar la llei del concebut no nascut que hauria fet trempar el Dalí intrauterí. Un dia d’aquest juliol apocalíptic, Christopher Nolan estrena la seva particularíssima versió fílmica de l’‘Odissea’ d’Homer, que igual al final, resulta ser la del Simpson. No me’n veig l’hora de comprovar com el tendre i poc versàtil Matt Damon es posa dins la pell, millor dit, dins el ‘peplum’ de l’astut Ulisses, aventurer sense presa per tornar a casa. En fi, pel juliol, la forca (o la falç) al coll.
Sessió: No iniciada
