Avui dedicaré la Punxa a la punxa. La punxa que, segons la tradició, es va clavar al peu sant Jaume quan va arribar a Lleida de camí cap a Galícia per predicar l’Evangeli. Com que era fosca nit, sant Jaume no hi veia per treure’s la punxa del peu. Segons la versió més estesa, va baixar del cel un àngel amb un fanalet i va fer llum perquè sant Jaume es pogués extreure l’estella. Una altra versió diu que van ser uns nens de Lleida els que van il·luminar el pelegrí malparat. En qualsevol cas, fa més de 500 anys que Lleida celebra la tradició dels fanalets de sant Jaume i en fa 84 que es convoca el Concurs de Fanalets, organitzat per l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes que presideix l’incansable Jordi Curcó. Enguany s’han presentat 85 fanalets elaborats amb paper, cartó, fusta i materials reciclats. Les peces es poden visitar a la capella del Peu del Romeu. En aquest mateix diari trobaran els guanyadors del concurs. És encomiable que una tradició tan senzilla i tan circumscrita a Lleida es mantingui ben viva després de segles. Ni el llum dels mòbils ha pogut amb els fanalets. Cap lleidatà pot oblidar la il·lusió amb què esperàvem de petits la processó dels fanalets. No oblido tampoc la lletra adaptada de la cançó que es canta durant la professó. Una lletra ingeniosament reivindicativa que em va ensenyar la padrina sense ser conscient que ben bé podria ser un himne de la lluita feminista. “Sant Jaume ve de Galícia. / Sant Jaume ve d’Aragó. / A les dones, xocolata, / i als homes, cop de bastó”.
Sessió: No iniciada
