El president de la Generalitat, Salvador Illa, apel·la al “diàleg” i al “consens” sobre el Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica (Plater), però remarca la “determinació” de l’executiu per tirar-lo endavant. “El Govern prendrà les decisions que hagi de prendre. No es pot permetre aturar-se”, va dir Illa des del parc fotovoltaic d’Alcarràs en motiu de la posada en funcionament el primer semestre de l’any. “Petroli no en tenim, sol i aire sí”, va insistir Illa.
En el marc de la visita al parc fotovoltaic a Alcarràs, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va apuntar que preveuen que a partir del 2027 es comencin a construir 100 MW més de potència instal·lada, que se sumaran als 300 MW ja fets.
Illa va reivindicar el parc fotovoltaic d’Alcarràs, el més gran que hi ha a Catalunya, com a “exemple” de projecte verd de “consens”, el mateix que va dir que necessita el Plater, tot i advertir que l’executiu “no s’aturarà” a l’hora de tirar-lo endavant.
Davant les reticències dels municipis, el president de la Generalitat va demanar tenir una “conversa pública assenyada i respectuosa”, tot escoltant el criteri dels tècnics. “Serem capaços de fer-ho”, va confiar, tot reivindicant els objectius del Plater de multiplicar per tres la potència d’energies renovables el 2030 i per 12 el 2050.
En ple parc fotovoltaic d’Alcarràs, Illa va admetre l’impacte sobre el paisatge d’aquest tipus d’instal·lacions, com, va dir, van tenir els envasaments en el seu moment.
Tanmateix, va subratllar que “es tracta de triar on es fan” i va reivindicar que són “compatibles” amb l’agricultura.
TRANSICIÓ VERDA
Per la seva banda, Paneque va defensar que el sol ha “d’ajudar a una transició (verda) que és del tot necessària”. Davant els “neguits” dels pobles per la implantació de projectes de renovables, la consellera de Territori va defensar que “val la pena l’entesa”. “La tendència en renovables comença a canviar. Es pot combinar ambició, escala i consens”, va insistir.
Sobre el parc fotovoltaic a Alcarràs, Paneque va dir que esperen que a partir del 2027 comenci la construcció de 100 MW més, que se sumen als 200 MW de Solaria i 100 MW d’Ignis que estan en funcionament des del primer semestre de l’any.
També va detallar que s’impulsarà “una nova perspectiva” l’any que ve per permetre l’emmagatzematge d’aquesta energia amb bateries.
El director de Solaria a Catalunya, Lluís Valle, va reivindicar que el parc suposa gairebé la meitat de la potència elèctrica fotovoltaica per a la venda a Catalunya.
INVERSIÓ D’UNS 105 MILIONS D’EUROS
L’empresa ha fet una inversió de 105 milions d’euros en la instal·lació. “Queda molt camí per recórrer. Catalunya pot i ha de jugar un paper central en la transició energètica”, va assenyalar.
Finalment, l’alcalde d’Alcarràs, Jordi Castany, va expressar el “compromís” del municipi amb l’energia verda. “Ens provoca un canvi de paisatge, però hem d’explicar a la gent que no va en contra de res. O depenem del petroli, de països amb règims de poder dubtosos, o de la nostra pròpia energia”, va afirmar Castany, que va defensar que calen recursos per “minimitzar” l’impacte paisatgístic que impliquen els projectes.
PROTESTA
Amb la visita d’Illa i Paneque al parc fotovoltaic d’Alcarràs, una quinzena de persones van protestar a les portes de la instal·lació.
Convocats per les entitats Lleida contra la MAT, Plataforma l’Horta de Lleida i Pobles Vius, van denunciar que “no és una transició, és una especulació” i van portar pancartes com ‘Alcarràs, pel·lícula de terror’ i van denunciar un “fraccionament il·legal”.
Els manifestants també es van queixar que l’evacuació de l’energia produïda a Alcarràs provoca la construcció de torres d’alta tensió que passen pel costat de cases de l’Horta de Lleida i malmeten el paisatge agrari que té un gran valor ecològic que demanen que es mantingui.
