Si marxar és morir un poc, tornar és ressuscitar ni poc ni molt. Hi ha un abans i un després. Tornar a la plana, a Lleida ciutat havent respirat l’alè silent de les muntanyes i l’endreç curós de la natura, pot suposar un sotrac traumàtic. Riu-te’n tu del jet lag aeri! M’he trobat una ciutat poc acollidora, desendreçada, sorollosament caòtica. Tercermundista, Com per girar cua i tocar el dos com gossa que fuig. Tot d’una vaig rememorar una vetllada a l’escola representant Els bruts de Vallneta, una obra de teatre joiosament alliçonadora, i on els habitants de Vallneta, governats pel malvat Guerau de Malvesc, s’han convertit en persones brutes i deixades, fins que algú de la vila s’atreveix a buscar com tornar a ser nets i polits. Vulguis o no, fas comparacions. Tot és comparable. En el nostre món i en la nostra persona, tot, malauradament o afortunada, té alguna cosa a veure. Els cims pirinencs i el Clot de les Granotes…
Torno a ser aquí. M’aclimato i em disposo a trepitjar allò que fins no fa massa se’n deia la reentré. Tastar la vida cultural, afegir-me al teatre social i ser testimoni actiu, palesament crític. Som-hi. Inauguraré l’agenda amb l’exposició La botànica en l’art. Les plantes del Museo del Prado. Mai com ara el museu madrileny havia fet honor al seu nom, ¿què és, sinó, un “prado”? Confio que endinsar-me en el CaixaForum Lleida em restitueixi la pau i la tranquil·litat d’aquest estiu. Tot seguit, donar un tomb pel Sant Miquel de les lletres, amb taules rodones al voltant de la Maria Barbal i el Joan Sala. Com acostuma, un Sant Miquel d’anar pels barris. A mitjans d’octubre, atansar-nos a l’Auditori Enric Granados per agombolar-nos amb la Yulianna Avdéíeva (Moscou, Unió Soviètica, 41 anys), virtuosa pianista al ritme del sempre vigorós Txaikovski i la Franz Schubert Filharmonia…
M’assabento, ai las! que el Xalet dels Camps Elisis no té ningú que vulgui concursar per rehabilitar-lo. Tal vegada els 2,5 milions d’euros del projecte no són estimulants. Per sort, la Paeria ha muntat una cimera estatal de polítiques feministes, Dones que mouen ciutats. El paer en cap Fèlix Larrosa sosté que “volem liderar el procés de canvi cap a la igualtat real i reforçar el nostre compromís de posar els drets de les dones en el centre de les polítiques públiques” (LaMAÑANA, 1/10/26). ¿Per a quan una alcaldessa governant la ciutat?
