Un dels principis del dret determina que no es pot legislar en calent i tampoc per un cas concret (ad personam). Justament tot el contrari del que s’està fent en l’actualitat. Només ha faltat que tota la polèmica de la crisi habitacional acapari les raons enverinades de la campanya electoral. No cal tenir molta agudesa per concloure que no anem pel bon camí per resoldre veritablement el problema de l’habitatge. Els decrets que s’aprovaran per la via de la Diputació Permanent del Congrés són una invitació a desfer les mesures aplicades amb argúcia en pic canvien les majories i entri un altre govern. La constant alteració legislativa trenca un altre principi fonamental del dret: la seguretat jurídica. El ciutadà ha de tenir garantia que els acords adoptats a l’empara d’un marc legal seran inalterables durant el seu període de vigència. Amb una previsible alternança legislativa, quina garantia tenen els propietaris i també els llogaters que el contracte que han signat amb un marc legislatiu no es capgiri de sobte segons com bufin els vents electorals? Finalment, no queda prou garantida la principal actuació per resoldre el problema de l’habitatge: que hi hagi més habitatges. Engels va proposar una solució al seu llibre Contribución al problema de la vivienda: “Para acabar con esta penuria de la vivienda no hay más que un medio: abolir la explotación y la opresión de las clases laboriosas por la clase dominente”. Ni així va resoldre el comunisme el problema de l’habitatge. Tot el contrari. Vatua l’olla!
Sessió: No iniciada
