Quan la Paeria va plantejar ubicar els aspirants a temporer a l’antic hotel d’Adif tothom es va posar les mans al cap. No agradava a ningú que l’entrada a la ciutat, com és l’estació de l’AVE, estigués plena de gent deambulant a l’espera que algú els contractés per collir fruita (en cas de tenir papers i poder fer-ho, és clar). Al final el govern municipal va fer marxa enrere. Adif no garantia que s’hi poguessin estar tot l’estiu i amb pocs dies d’antelació podia demanar fer fora tothom. Aquesta és la versió oficial i no se n’ha donat cap altra però tanmateix tothom sospirava perquè tota aquella gent fes nit a l’estació de tren i les crítiques hi eren. Tampoc agrada, pel que sembla, que hi hagi gent dormint als peus de l’ascensor que connecta el Parc de Santa Cecília amb la Seu Vella. Aquesta setmana mateix hem publicat que algun turista que passava per Lleida es va repensar de visitar el monument al veure-ho (al·legaven els visitants que genera sensació “d’inseguretat”). Jo mateix em vaig sorprendre aquesta setmana quan al sortir del diari, ja molt tard a la nit, vaig veure una persona dormint al portal del costat. “Tot bé?”, li vaig dir. I ell em va respondre amb un gest demanant-me que marxés i el deixés tranquil. Torno al principi de l’article. En general no ens agrada que hi hagi gent que no té casa i que pari les pertinences en qualsevol lloc per poder dormir una estona. Ara bé. De la mateixa manera que no ens agrada veure tot això voleu dir que li agrada algú haver d’agafar quatre cartrons i parar el llit a la intempèrie? Ens hem parat a pensar que de la mateixa manera que no ens agrada veure persones dormint pel carrer segurament tampoc els agrada a ells haver-ho de fer? No creieu que estarien millor dormint al llit, amb aire condicionat a l’estiu i calefacció de gas natural a l’hivern? Potser fins i tot els agradaria més poder-se dutxar quan vulguin, com nosaltres, i veure sèries de Netflix o HBO asseguts al sofà fent un gintònic. Si girem el mitjó potser no serem tant durs amb ells. O si més no canviarem la mirada quan hi parem atenció, que és gairebé mai. No ens agrada veure’ls però a ells tampoc els agrada no tenir casa. I això no se soluciona amb més policia sinó amb un món menys desigual.
Sessió: No iniciada
