Abans que les premiessin, dues pel·lícules: El 47 i La casa en flames ja havien estat reconegudes per l’assistència de públic als cinemes. Les dues ens plasmen a la pantalla la realitat social catalana quant a la parla, som una societat on coexisteixen dues llengües sense dificultat, a més de fer-nos memòria del que van aconseguir els moviments veïnals. Penso que amb l’escola pública i l’entorn educatiu que es forja en els barris i els pobles podem sentir-nos orgullosos de l’èxit col·lectiu que això representa, com va expressar Eduard Sola, guionista de La casa en flames, de família immigrant que després de tres generacions escriu històries catalanes. Acollim a tothom que alguna cosa estem fent bé.