Com seran els cigrons, les llenties o les faves que dinarem en trenta anys? Els investigadors en millora genètica treballen per adaptar els cultius i assolir varietats més resilients a sequeres, malalties i fenòmens extrems causats pel canvi climàtic.
Els llegums són grans aliats contra el canvi climàtic perquè fixen nitrogen a terra, però també s’hi han d’adaptar per sobreviure i mantenir la seva producció, expliquen a EFE diversos investigadors durant el congrés de l’Associació Espanyola de Lleguminoses celebrat aquesta setmana a Pontevedra.
Hi ha en marxa programes de millora genètica molt diversos a centres espanyols com l’Institut d’Agricultura Sostenible (IAS-CSIC) de Còrdova, on treballen amb pèsols, llenties, faves o almortes, entre altres llegums, enumera el professor de recerca Diego Rubiales.
En aquest i altres centres, creuen i seleccionen varietats que resisteixen millor diferents fonts d’estrès que sorgeixen al camp, com la sequera o les plagues, amb avenços ja implementats.
Però el canvi climàtic corre més ràpid que la ciència i en els darrers cinc anys han observat una problemàtica nova: els cops de calor durant el període de reproducció.
“Com que vinguin diversos dies seguits amb temperatures altes en alguns cultius, sobretot en llenties i garrofa, es queden les beines buides i és un dany greu”, diu Rubiales, que assegura que s’observa a països de tot el món, com Austràlia, Canadà, Anglaterra o el Líban.
VARIETATS TRADICIONALS
Un dels secrets de la millora genètica és als cultius tradicionals, que es van anar adaptant al territori amb el pas dels segles a través de les pràctiques dels agricultors.
A mitjans del segle XX van ser desplaçats per varietats procedents de programes de millora més productives, però continuen sent clau perquè suposen la “matèria primera” per a futurs desenvolupaments, explica la investigadora Lucía de la Rosa, del Centre de Recursos Fitogenètics (CRF) de l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA-CSIC).
El CRF conserva al voltant de 13.000 mostres de lleguminoses i envia còpies d’alguns materials a la cúpula de Svalbard, guardonada recentment amb el Princesa Astúries de Cooperació Internacional.
Tenen una col·lecció de seguretat i una altra activa per a investigadors o agricultors que vulguin utilitzar-les per cercar una varietat millorada. “Encara que tenim moltes varietats comercials a la venda, els canvis a l’ambient estan demanant un altre tipus de cultius”, refereix De la Rosa.
A les varietats tradicionals de secà com llenties o cigrons, que més interès desperten, s’hi està sumant ara la soja, indica la investigadora, per respondre a la demanda espanyola de producte no transgènic, de proximitat i per a consum humà.
IMPULSAR EL SECTOR
Molts programes de millora genètica compten amb fons públics però també hi ha inversió privada d’empreses que busquen varietats més ben adaptades, tot i que els dos investigadors coincideixen que a Espanya hi falta inversió privada. El cultiu de lleguminoses s’ha anat abandonant a Espanya i entre el 60 i el 70% s’importen de països com el Canadà o l’Argentina.
També ha caigut el consum (dels 13 quilos anuals per persona que es consumien als 60 va arribar a baixar a 3), però està començant a repuntar per motius nutricionals i de salut. “L’ideal seria que aquest repunt vingués de la mà del producte nacional per ajudar de passada els nostres agricultors i el manteniment del medi rural”, assevera De la Rosa.
Els investigadors criden a recuperar la tradició de les lleguminoses també per salut mediambiental, a la qual cosa estan contribuint els canvis a la PAC per incloure-les en les rotacions de cultius.
