La Intel·ligència Artificial (IA) pot ajudar a estalviar aigua municipal, en casos com la detecció de fuites, i també reduir la factura dels ajuntaments. Així ho asseguren investigadors del Centre Tecnològic de Catalunya (Eurecat) que han participat en l’elaboració del Llibre blanc sobre la Intel·ligència Artificial aplicada a l’Aigua. Xavier Domingo, director de la unitat d’IA a Eurecat, ha explicat a l’ACN que encara hi ha certa “reticència” en l’ús de la IA, sobretot perquè té uns costos elevats però també perquè costa d’empatitzar-hi. “El seu retorn, però, pot ser immediat”, avisa. Aigües Manresa ja treballa en un projecte que ha de permetre avançar-se a l’hora de tractar la proliferació d’algues abans que l’aigua arribi a l’ETAP.
La IA pot ajudar a detectar fuites d’aigua i solucionar problemes de malbaratament que puguin tenir lloc en determinats de municipis. Això no obstant, per poder disposar d’aquesta detecció cal més inversió, ja que la IA ajuda a fer “incís” en el punt concret on hi ha el problema. Segons Xavier Domingo, això vol dir que la IA pot ajudar a recomanar on les administracions han de posar els diners ja que es tracta d’una tecnologia que permet crear models matemàtics que indiquen què és el més òptim per estalviar aigua. Domingo assenyala que actualment s’està parlant molt de la IA perquè “s’ha posat de moda” però que en determinats entorns ja fa 15 anys que s’hi treballa. És una feina que s’enfoca cap a diferents models de gestió, com el de les aigües residuals que no es poden abocar directament al medi.
Amb la IA es pot fer una gestió òptima dels processos de tractament per intentar consumir el mínim d’energia o menys productes químics. Des de la seu d’Eurecat al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida s’ha impulsat un projecte europeu que ja s’ha posat en producció en una planta depuradora d’aigües residuals als Països Baixos. Domingo explica que en el procés de retorn al medi de l’aigua que ja ha acabat el seu ús, hi ha una etapa de “fangs actius” on a través de la IA s’ha aconseguit millorar aquesta part del procés. Resulta que l’emissió de gasos d’efecte hivernacle en aquesta etapa del procés són els més significatius de tot el cicle de millora de la qualitat de l’aigua.
A través d’un agent de control autònom òptim, que és com un petit software que gestiona de forma automàtica alguns dels processos d’aquesta etapa, es llença un aire per dissoldre els fangs. Això ha permès aconseguir estalvis de fins a 40.000 euros mensuals en quantificació de costos energètics i el cost equivalent de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.
Domingo destaca que dona la impressió que la IA hagi de servir per “substituir altres coses”, però en realitat no és així. L’objectiu és complementar tecnologies existents i ajudar als experts en determinats dominis, afirma.