El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs d’un mestre interí de l’escola Els Planells d’Artesa de Segre (Noguera) que reclamava 87.408 euros al Departament d’Educació per danys morals i psicològics que atribuïa a un suposat assetjament laboral continuat des del 2011. La Sala Contenciosa Administrativa considera que no s’ha acreditat una situació de mòbing ni una actuació «sistemàtica, premeditada i prou intensa» per part de l’administració, tot i que reconeix que el docent va patir un trastorn ansiós depressiu vinculat a un conflicte laboral. El setembre del 2022, famílies i veïns del poble que el consideraven «conflictiu» van protestar a les portes del centre contra la seva assignació a una línia de P3.
La sentència del TSJC, dictada a mitjan juliol, desestima la reclamació de responsabilitat patrimonial presentada pel docent contra el Departament d’Educació i dues asseguradores. El mestre reclamava una indemnització de 87.408,41 euros pels perjudicis psicològics que assegurava haver patit arran de diverses actuacions de l’administració educativa durant més d’una dècada.
El tribunal considera que alguns dels episodis exposats pel docent, com l’expulsió de la borsa d’interins l’any 2017 –posteriorment anul·lada pel mateix TSJC el 2019–, o el canvi de tutoria de P3 a l’escola Els Planells d’Artesa de Segre el curs 2022-2023, no permeten concloure que hi hagués una situació d’assetjament laboral.
Sobre el canvi de tutoria, la Sala assenyala que no ha quedat acreditat que fos conseqüència de pressions de les famílies, sinó que va respondre a una modificació de plantilla i a criteris d’organització del centre. També rebutja que el fet que el docent comptés amb suport dins l’aula fos una mesura de control, ja que ho vincula a l’atenció d’una alumna amb necessitats educatives específiques.
Un conflicte laboral
El tribunal sí que constata que el mestre presenta un trastorn mixt d’ansietat i depressió i que la seva situació estava relacionada amb un problema laboral, però diferencia entre un conflicte a la feina i una situació d’assetjament. La resolució assenyala que no s’ha provat una «violència psicològica intensa, reiterada i prolongada en el temps» per part del Departament d’Educació.
La Sala també recorda que el docent no va activar el protocol d’assetjament laboral de l’administració educativa i que, després de la sentència que va anul·lar la seva expulsió de la borsa d’interins, es va reincorporar al sistema educatiu i va prendre possessió com a funcionari de carrera el setembre del 2023 després d’un procés d’estabilització.
Protesta a les portes del centre
La polèmica va esclatar el setembre del 2022, quan més d’una cinquantena de persones, entre famílies i veïns, es van concentrar davant l’escola per protestar contra l’assignació del docent a una línia de P3. Les famílies van decidir no portar els infants a classe i van reclamar al Departament que deixés sense efecte el nomenament, al·legant que acumulava conflictes en altres centres i qüestionant la seva idoneïtat.
En aquell moment, Educació va assignar un altre docent de suport al grup perquè el mestre no exercís en solitari, una mesura que les famílies van considerar insuficient. El TSJC, però, valora que aquesta actuació no era una sanció ni una supervisió extraordinària, sinó un recurs educatiu previst per atendre la diversitat a l’aula. La sentència, que no és ferma, es pot recórrer en cassació.
