En moltes ocasions hem sentit que Ponent és el rebost de Catalunya. Aquesta etiqueta és ben merescuda perquè segons dades oficials de la Generalitat el 41% de tota la superfície agrícola de Catalunya es troba a Ponent. A més, Ponent genera el 51,4% del volum total de producció agrícola de Catalunya, i és líder en producció de cereals (60,2% del total català), farratges, lleguminoses, fruita dolça i fruita seca. I pel que fa a la ramaderia, el 51% de la capacitat ramadera de porcí i d’aviram de Catalunya es troba a Ponent. Mentre que en boví de carn representem el 41% de la capacitat ramadera catalana. Les dades parlen soles, som líders en producció agrària.
Amb tot plegat, Ponent i l’Horta tenen una altra característica interessant i és que també som el rebost dels remeis artesans i tradicionals. I això és perquè la pagesia sempre ha transmès de generació en generació aquesta tradició de fer ungüents i remeis amb plantes autòctones. I deixeu-me fer una menció especial a les nostres padrines que collien i assecaven aquestes plantes per fer-ne infusions, olis o ungüents remeiers per guarir la família.
El costum de fer remeis amb plantes és ben ancestral, els grecs ja feien servir el llorer com a remei natural per tractar dolors reumàtics, problemes digestius i com a protector contra el mal, utilitzant-lo en infusions, ungüents i rituals sagrats. La tradició va arribar a nosaltres a través dels romans, que el van associar a la saviesa i el triomf, i es va mantenir en la medicina popular i la simbologia de la cultura mediterrània. Molta gent es pregunta per quina raó afegim llorer a l’aigua que fa bullir la pasta, la resposta és que a part del bon aroma que desprèn el llorer també es fa perquè aquella aigua amb el llorer passa a ser més digestiva i saludable. I per la mateixa raó les padrines de l’Horta posaven un ramet de timó a l’aigua de fer sopes de pa, dos bons arguments: aroma i salut.
Ara que arriba l’estiu a les serres de l’Horta comencem a veure florir el timó, la flor de sant Joan (Hypèricum perforatum) i creix el fonoll i el romer entre d’altres. Les nostres padrines ens van ensenyar que sempre s’havia de recollir timó per assecar-lo i fer infusions que ajuden a eliminar llagues de la boca (funció antisèptica) o com a infusió digestiva. La flor de sant Joan o pericó quan es macera amb oli verge extra (sol i serena 40 dies) produeix un potent oli cicatritzant per ferides lleus, moradures, picades de mosquits i altres. I el fonoll assecat i infusionat és un potent digestiu contra les flatulències i gasos. I és que com diu la saviesa popular: “Per a cada mal hi ha una herba”.
