Poques ungles no s’han mossegat aquests dies pels adolescents que, un cop acabada l’educació secundària, han d’afrontar tres dies de vertigen: els exàmens de la selectivitat, que els duran a poder estudiar allò que desitgin i a establir el camí cap al seu futur professional. La pressió que reben aquests joves que van començar ahir els tres dies de proves és molt gran. Les jornades prèvies són un calvari, i no només per a ells, també per als familiars amb qui conviuen, ja que no és agradable veure patir un ésser estimat. Perquè això és el que fan aquests adolescents: patir molt davant la possibilitat d’una nota negativa amb què es puguin esvair tots els seus somnis de futur. A més, no els ajuden els greus problemes que acompanyen la societat en general i el sistema educatiu en particular, i no hi ha manera que es pugui transmetre una mica de seny als joves. (Com es possible que una setmana abans de les proves, no es tingués clar si les faltes d’ortografia resten o no i d’un dia per l’altre es rectifiqués?). Així només s’aconsegueix que els joves es mostrin insegurs i siguin captats pels influencers, youtubers, tiktokers i tota la fauna impresentable que tira l’ham a les xarxes i que pesca sense aturador entre una joventut desorientada, a la qual no s’ha sabut transmetre els valors per ser persones amb un esperit lliure, crític i democràtic i que sàpiguen què és un diftong. Que tingueu sort.
Sessió: No iniciada
