Les investigacions científiques ens sorprenen cada dia amb nous avenços que auguren notables millores per a la humanitat. Una de les últimes trobades que m’ha cridat l’atenció és mèrit de la Universitat de Texas. En col·laboració amb el laboratori mèdic de l’exèrcit dels Estats Units han desenvolupat un dispositiu extrafí i flexible que s’adhereix al front com una calcomania i permet registrar de forma contínua i no invasiva l’esforç cognitiu d’una persona. Segons els científics, l’invent dels col·legues texans marca un punt d’inflexió en demostrar que és possible mesurar l’esforç mental de forma contínua sense interferir en l’activitat diària. Monitorar en temps real l’estat mental de professionals la fallada dels quals pot ser crítica, comportarà grans beneficis. Els descobridors citen oficis com els pilots, els conductors de vehicles de passatgers, cirurgians i soldats. De seguida he pensat que poder mesurar l’esforç cognitiu d’una persona en temps real seria d’especial utilitat per als polítics. Quin esforç cognitiu deu fer Trump cada matí per aviar una nova empescada? Que potser treballa gaire el cervell de Milei per muntar xous amb una serra mecànica? Els indicadors del nou mesurador, no podran avisar del pròxim país que rumia envair Putin? La política és l’únic ofici que no obliga a tenir cap mena de preparació ni estudi. Potser ens hauríem de plantejar que, com a mínim, per governar un país calgués passar una prova amb el mesurador d’esforç mental. Estalviaríem molts patiments a la humanitat.
Sessió: No iniciada
