El matí de Tots Sants, el Palau d’Anglesola ha inaugurat un memorial dedicat a les persones mortes i desaparegudes durant la Guerra Civil. Els noms de les 59 persones que van morir al municipi, documentats en un rigorós treball dels historiadors Martí Picas, Pol Navarro i Noemí Riudor, s’han gravat damunt d’unes grans lletres que formen la paraula PAU.
L’acte ha començat amb la música de Luca Menini i Maica Balcells. L’alcalde ha agraït la tasca de totes les persones que han contribuït a recuperar aquesta memòria. A més de la feina dels historiadors als arxius, la recerca ha comptat amb els records i el bagatge personal de veïns i veïnes. Alguns van néixer abans de la guerra, com Concepció Esteve (1927), M. Concepció Vilagrasa (1931) i Aleix Camps (1934); d’altres, durant el conflicte, com M. Roser Roca (1935). També hi han contribuït testimonis de la postguerra que han ajudat a preservar aquesta història: Eloi Palau, Angelina Carbonell, Jaume Bonjorn, Francesc Farnell, Francesc Balcells, Sebastià Garralon, Santi Campo i Josep Miquel Serrano, que en va fer el treball de recerca de batxillerat.
Un dels moments més emotius ha arribat quan l’hereu del Palau d’Anglesola, Martí Boté i Miró, ha llegit un per un els noms de les persones homenatjades i l’edat que tenien quan van morir. Per cadascun dels noms s’ha dipositat una rosa blanca, en alguns casos de la mà dels seus familiars. L’acte ha culminat amb la interpretació del Cant dels Ocells, també com a record a Pau Casals. Alguns familiars han compartit vivències, han mostrat objectes personals que encara conserven o han llegit fragments de cartes enviades des del front o la presó.
La majoria de les persones recordades eren nascudes al Palau d’Anglesola. D’altres venien de poblacions catalanes i de més lluny, i la mort les va trobar a la vila, que durant la guerra va acollir refugiats d’arreu de l’Estat amb el suport econòmic de la Generalitat republicana. Entre els llocs d’origen hi ha l’Espluga Calba, Bonastre, Vilanova de la Barca, la Torre de l’Espanyol, Lleida, Godella, Mollerussa, Vilanova de Bellpuig, Golmés, València del Ventoso, Santander —d’on era Libertad, una de les dues dones que consten al monument— i Guadarrama.
La recerca també ha permès documentar alguns dels llocs i les circumstàncies de les morts. Moltes van tenir lloc a la batalla de l’Ebre i al front d’Aragó; d’altres, en hospitals. En alguns casos se’n desconeix el lloc o el moment. Hi ha persones afusellades després d’un consell de guerra, mortes en combat o en hospitals militars, però també al seu domicili, per manca d’atenció mèdica. Les causes inclouen ferides d’arma de foc, infeccions, tuberculosi, febres tifoides, pneumònia i hemorràgies.
Noranta anys després de l’inici del conflicte, posar nom a les víctimes continua sent una manera d’entendre i recordar la barbàrie. També és una crida a defensar la pau perquè aquells fets no es repeteixin, en un temps en què els discursos d’odi s’estenen en alguns indrets i els estats destinen cada vegada més recursos a l’armament.
Al passeig de la Pau, el Palau d’Anglesola té ara un espai ple de noms, històries i absències: un lloc per recordar d’on venim i reflexionar sobre cap a on volem anar. El presideix la frase «La terra no sabrà mai mentir», que Màrius Torres ens va llegar el 1939.
