Després de més d’un segle d’història, el Morera. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, obrirà aquest dissabte les portes de la seva seu definitiva, a l’edifici de l’antiga Audiència a la Rambla de Ferran. El director de l’equipament, Jesús Navarro, expressava ahir la seva satisfacció per poder presentar a la ciutadania, després de cinc anys d’obres, aquesta nova seu que permetrà al Morera “desenvolupar amb dignitat les seves funcions” i afegia que “és una gran notícia per a la ciutat i per al país”, donada la rellevància de la seva col·lecció, formada per més de 5.000 peces. Navarro deia que el Morera, el quart museu d’art contemporani que va obrir a l’Estat, “ha tingut una història, sempre amb seus provisionals i precarietat”, i valorava que a partir d’ara podran “fixar simbòlicament el museu al mapa de la ciutat, ampliar els nostres serveis de cara al públic i desplegar tota la nostra potencialitat amb un impacte més gran”. També va destacar que “per fi tenim un taller de restauració dintre del museu i això ens permetrà que la feina de conservació preventiva la puguem fer amb millors condicions de treball i actuar de manera més sistemàtica”.
A més, va remarcar que “Lleida és forta en el terreny de les infraestructures museístiques i segurament fora de Barcelona no hi ha cap ciutat que reuneixi un museu d’art antic, un museu d’art modern i contemporani i un centre d’art contemporani, com la Panera, amb qui manté una estreta col·laboració.
Per la seva banda, l’arquitecte municipal que s’ha encarregat del projecte, Jaume Terés, explicava que “el que hem volgut és transformar el lloc per a un nou museu que ha de ser obert a la ciutat i el territori i ho hem fet creant un nou paradigma, configurant un nou sistema d’espais interiors, estructurats a través d’un pati central i que “lliguen els espais exteriors de la rambla amb els espais interiors, els fragments de les adoberies, la tipologia historicista, les col·leccions d’art modern i contemporani i l’element referencial de la ciutat que és la Seu Vella”, incorporant al disseny “aquesta metàfora d’un museu obert al territori”.
La primera exposició al nou Morera, que es podrà veure fins al 2 de febrer de 2025, porta per títol ‘Arrels i horitzons. Més d’un segle d’art’ i inclourà unes 470 obres de la col·lecció del museu que “fan un relat històric de la memòria visual, d’art modern i contemporani de les terres de Ponent, però també del territori català i de l’estat”, explicava Jesús Navarro, que també va destacar que “els nostres artistes i creadors tenen una dimensió que s’escapa del marc local i són referents en el context espanyol i internacional”. La mostra, que inclou obres d’alguns dels grans referents del territori, s’ha dividit en cinc àmbits cronològics, “un element molt important perquè sempre hem volgut col·locar les obres en el seu context”. El primer àmbit és ‘Lleida 1900. Entre la tradició i la modernitat (1900-1930)’, una època que “suposa la convivència entre el vell i el nou món”, i que mostra obres d’artistes com Jaume Morera, Baldomer Gili i Roig, Xavier Gosé, Carles Llobet o Pepita Sagañoles.
El segon, amb el títol ‘Temps de conflictes (1931-1945)’, explora les “tendències artístiques conegudes com a avantguardes”, amb exemples com el surrealisme, que arrela a Lleida amb noms com Antoni García Lamolla, Leandre Cristòfol i Josep Viola. El tercer àmbit, ‘Una llarga postguerra (1946-1967)’, parla de la “represa de l’art i la cultura sota les directrius de la dictadura franquista” i de l’aparició a partir de 1950 de grups per “afavorir la reactivació de l’art contemporani”, com va ser a Lleida el Grup Cogul. El quart és ‘Transicions (1968-1995)’, que mostra com “la societat expressa un esperit de protesta que es tradueix en l’aparició de la contracultura i els seus discursos artístics, crítics amb els ordres socials i culturals establerts”, amb obres de Joan Brossa, Carles Hac Mor, Àngel Jové, Antoni Llena, Sílvia Gubern, Albert Coma o Guillem Viladot. I el cinquè, ‘Pràctiques artístiques contemporànies (1996-Actualitat)’, mostra com “la revolució digital transforma una societat cada cop més interconnectada”, amb peces d’Ignasi Aballí, Núria Güell, Olga Olivera-Tabeni, Albert Bayona o Jordi V. Pou.
El nou Morera disposa de més de 3.500 metres quadrats dedicats; tres dels sis pisos de l’edifici es destinen a les exposicions, temporals i de llarga durada. A la planta baixa hi ha la recepció, un espai de botiga i un atri digital, amb un espai immersiu. A la planta superior, s’hi pot trobar una sala per fer-hi activitats i una aula educativa. A més, la quarta planta consta d’una sala de reserva, que és un espai dedicat a la conservació i restauració de les obres d’art. A més, a la planta baixa es poden visitar les adoberies del segle XIV, un element arqueològic que es continuarà excavant i que s’ha integrat en el nou museu. D’altra banda, el Morera ha posat en marxa una renovada pàgina web, més intuïtiva i funcional, adaptable a dispositius mòbils. A més, incorpora un nou servei: la Comunitat Morera, que vol ser una comunitat amb persones que comparteixin interès en l’art modern i contemporani, en la cultura i en l’àmbit lleidatà. El cost total de les obres ha estat de 5.800.000 euros, procedents dels Fons europeus Feder (2 milions), del Departament de Cultura de la Generalitat (1), de la Diputació de Lleida (1) i del programa 2% cultural de Ministeri de Foment (gairebé 1) i, la resta, de l’Ajuntament de Lleida (gairebé 1). Fins al 14 de maig, l’entrada serà gratuïta.
