Pepe Mujica era conegut com “el president més pobre del món”, però ell ho desmentia: “No soc pobre. Soc auster”. El missatge polític de José Alberto (Pepe) Mujica propugnava una millor distribució de la riquesa. Ho defensava amb l’exemple. La primera vegada que fou elegit diputat, els guàrdies del Parlament no el van deixar entrar perquè anava amb texans i una camisa. Ni quan va ser elegit president d’Uruguai va anar a viure a la residència oficial. Es va quedar a la seva caseta dels afores de Montevideo amb l’hort i els seus animals, en especial la Manuela, una gosseta coixa a causa d’un accident. Mujica duia Manuela fins i tot als actes oficials. La vida senzilla i austera eren per a l’expresident uruguaià sinònim de llibertat. El neguit per tenir més i més coses ens converteix en “esclaus de les quotes”. Quan abonem un préstec, no estem pagant amb “plata”, estem pagant amb temps que dediquem a guanyar més diners. L’autèntica llibertat és fer allò que t’agrada. No és més ric qui més té, sinó qui menys necessita, diu Mujica. Especialment preocupat estava per “l’holocaust mediambiental” i patia perquè la humanitat no tingui temps d’arreglar totes les malifetes que ha causat al Planeta. A les últimes entrevistes que va concedir va mostrar el seu neguit per la intel·ligència artificial. Fins ara, els avenços tecnològics eren per millorar les habilitats manuals, però mai ens havíem enfrontat a una eina que podrà suplantar el nostre cervell, la nostra voluntat. El dia que Mujica va visitar la seu del banc Santander, a la porta l’esperava un robot que el va acompanyar fins al despatx de la direcció. “Estem perduts”, va témer.
Sessió: No iniciada
