Abocada a robar-li uns versos a Guillem Viladot perquè aquesta abundor hídrica primaveral bé val una menció. Resa el poema: “Hem nascut lluny del mar i l’aigua ens mena l’ànsia”, els lleidatans vivim flanquejant els camins de l’aigua, cada comarca escorta els seus, les quatre conques en fan de les seves modificant el paisatge i aportant riquesa vegetal i visual en uns itineraris magnífics. La Noguera Ribagorçana coincideix en gran part del seu recorregut amb la frontera d’Aragó, dues riqueses! La de Flamisell, vertebrant de la màgica Vall Fosca, la del Segre embassant Rialb, Oliana i Sant Llorenç de Montgai i la Noguera Pallaresa que ens regala, a l’altura de Cellers, l’Embassament de Terradets on som felices i esdevenim, inevitablement, dones d’aigua.
Sessió: No iniciada
