Josep Maria Cadena sempre vestia una camisa blanca. Sempre immaculada com el seu insubornable capteniment deontològic. Francesc Vila Rufàs, Cesc, em va explicar durant una entrevista per a El Correo Catalán que al col·legi del seu fill van fer una activitat que preguntava als alumnes quin era l’ofici del seu pare. El fill de Cesc va contestar: “El meu pare no treballa, pinta ninots”. La innocència de la resposta il·lustra la consideració que tenien abans els dibuixants de premsa. El principal responsable de valorar la feina dels “ninotaires” va ser Josep Maria Cadena, mort aquesta setmana a 90 anys. Cadena va ser l’artífex de publicar cada dia l’acudit d’en Cesc a la portada del diari Avui, del qual va ser subdirector. També va ser el responsable de batejar la tira d’Alfons Figueras a la contra del mateix diari. Volien que fos un personatge que representés el típic bon jan català. “Poseu-li El bon Jan”, va clavar Cadena. Va ser Cadena qui em va adreçar a Cesc, Avel·lí Artís Gener (Tísner), Muntañola i altres dibuixants per fer una sèrie dominical per al Correo. On més vaig tenir la sort de tractar Cadena va ser a la junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Quan sorgia algun dubte històric, el recurs era fàcil: “Pregunteu al Cadena”. Tenia un tic verbal molt graciós amb què solia començar les respostes: “No ho sé vull dir doncs”. Pronunciat de pressa com feia Cadena augurava una diagnosi infal·lible. Per sobre de tot, Cadena ha estat el referent moral del periodisme independent. “Jo no em vaig vendre mai”, va dir en l’última entrevista de Jordi Rovira en la revista del Col·legi de Periodistes. Ens deixa un Jan gegant.
Sessió: No iniciada
