La Laura Alcalde, que és la presidenta del Col·legi de Periodistes de Lleida, ens va convidar dimecres a parlar sobre periodisme de proximitat al Simposi de Llibertat de Premsa que es va fer a la Sala Víctor Siurana de la UdL. Hi havia ponents de molt nivell. Sílvia Intxaurrondo, que va fer una entrevista brillant a Alberto Núñez Feijóo a TVE a la campanya electoral del 2023, es va encarregar d’obrir la sessió. I ho va brodar. Va explicar, cosa que comparteixo, que “el periodisme no és neutral però ha de ser honest”. Va dir també que la “lleialtat del periodisme no és amb la empresa, amb el govern, sinó amb la veritat”. I tenia molta raó. Com la tenia també quan va dir als joves estudiants de Periodisme de la UdL: “Pregunteu molt i escolteu molt”. En tot plegat hi ha la base d’aquest ofici que molts, com jo, hem decidit exercir i que no deixaríem per res del món. Ni per jornades de matí (amb tarda i caps de setmana lliures) ni per sous més que dignes en un altre àmbit. La possibilitat de narrar el que passa no té preu. I fer-ho a través del filtre del periodisme, encara menys. Això no vol dir que el nostre ofici no hagi de fer autocrítica, que n’ha de fer i molta. Hi ha una generació de joves (i de no tant joves) que ja no consumeix premsa i que s’informa a través de les xarxes socials. El repte és fer que tota aquesta gent torni a comprar diaris i perquè sigui així cal que els periodistes siguem també menys previsibles, que siguem capaços de subratllar el que no funciona a dreta i esquerra, que deixem les nostres preferències polítiques (legítimes, per cert) al penjador de la redacció abans d’entrar i que ens les empesquem per explicar grans històries. Si fa això al periodisme li auguro llarga vida. Més enllà que ara hi hagi joves que no s’interessin per les notícies, independentment que no es venguin tants diaris com abans (tot i que si us hi fixeu als bars hi ha cua per agafar els diaris que tenen, siguin quins siguin) i en paral·lel a fer una cosa que és la clau de volta de tot plegat. El Periodisme (i ho escric en majúscules) només és un. Tant se val si és esportiu, de successos, polític o local. La cosa va de fer aflorar allò que algú no vol que se sàpiga i de tenir clar que l’únic vincle possible és amb els lectors. I amb ningú més.
Sessió: No iniciada
