El dia 9 de maig, entre altres coses, se celebra el Dia d’Europa amb alguns actes institucionals sovint allunyats de la ciutadania. Però sap més greu la llunyania que sembla augmentar cada dia respecte a la idea col·lectiva d’Europa.
Fa anys vam topar amb la realitat que mostrava la cara i la creu d’una Europa que imaginàvem lliure, neta i feliç. Malgrat això, i potser també per poder-nos emmirallar directament amb el vell continent sense els barrots estrets del règim, vam participar entusiàsticament en la construcció d’una nova realitat continental. Amb aquest esperit vam sentir-nos europeus de ple dret i vam trobar espais comuns i interessos a compartir. En l’àmbit de la cultura i el patrimoni, a més, s’hi sumava una idea de centralitat que semblava que havia de donar la pauta a la resta del món, tant de l’antiguitat com de les modernors. De fet, moltes de les grans institucions culturals i patrimonials són europees, certament, però no necessàriament europeistes.
Temps després, les crisis econòmiques i la pèrdua progressiva de confiança en el projecte comunitari van menystenir la cultura cada dia més mercantilizada i van anar prescindint de les idees comunitàries. L’ampliació de la Unió va semblar una suma de problemes i no un enriquiment qualitatiu. No hem cregut en els agermanaments i en l’intercanvi d’experiències mentre creix la burocràcia, i la política s’ha anat embrutint.
Crec que ara no som pas més conscients de la nostra riquesa cultural en la diversitat que fa tres dècades. Ni tampoc de la nostra pertinença, que ens fa més valents. Anem perdent oportunitats de connectar-nos. Precisament el trist i escandalós desconeixement de la nostra història sol deixar de banda la dimensió europea de la nostra trajectòria. Cal rememorar la petja de la mediterrània oriental, l’aportació occitana, la influència transpirinenca i italiana, l’acollida dels rom, el veïnatge peninsular i la diàspora contemporània dels lleidatans pel món. Ens hem d’explicar i reivindicar la nostra situació en l’estratègia continental, de Cèsar a les Brigades internacionals passant pels Templers i les monarquies europees. Cal recordar l’Estudi general, i il·lustres com Alfons de Borja o Ricard Vinyes en el context continental o mundial…
El 9 de maig és una bona data per reconèixer-nos europeus. Altrament, també podem optar per una actitud “leridanista” i ignorant, consolant-nos amb un “per-Lleida-ja-està-bé”. Els que triïn aquesta segona opció poden celebrar una altra festa d’aquests dies: la de la Mare de Déu dels Desemparats, l’entranyable Geperudeta.
