La matinada del 7 al 8 de novembre del 1982 Lleida va viure amb l’ai al cor. I no era per menys. El riu Segre es va desbordar provocant les inundacions més devastadores que ha viscut Lleida el darrer mig segle. Hi va haver vuit morts i múltiples destrosses i les va provocar una gota freda (el nom que rebia llavors la dana que ha assolat el País Valencià).
Aquells van ser uns dies de nervis. Les comunicacions no eren com les d’ara. No hi havia mòbils ni molt menys internet. Tot just algunes cases comptaven amb telèfon fix. A Balaguer es recorda la riuada del 82 de manera especial. Era festa major (com avui) i les firetes i l’envelat estaven llavors a baix al riu. Es va avisar de la crescuda i la tarda-nit del dia 7 es va treballar amb celeritat per retirar-les. L’envelat, però, no es va poder treure i se’l va empassar literalment el riu. El pont nou va quedar col·lapsat i el llavors alcalde de Balaguer, Gregori Gallego, va demanar al govern civil que es valorés la possibilitat de volar el pont de Sant Miquel, que finalment no va quedar inundat. Es temia, com va explicar l’arquitecte municipal, que es bolqués en bloc i inundés tot el casc antic. Aquell dia Balaguer va tenir dos alcaldes perquè Gregori Gallego i el seu primer tinent d’alcalde, Felip Castell, es van repartir la ciutat en dos per si els dos marges del riu quedaven incomunicats.
Quan va arribar la riuada la devastació va ser total i els danys que va provocar van ser immensos. També va quedar totalment inundada la central hidroelèctrica de Camarasa. Fa dos anys, amb motiu de l’especial que aquest diari va publicar quan se’n complien 40 anys, Miquel Miret, treballador de FECSA, explicava que al ser festiu hi havia poc personal a la central evitant així una situació que hauria pogut ser dramàtica si hi hagués hagut tota la plantilla. De fet la central va estar molts dies inutilitzada.
A Lleida el riu es va desbordar el matí del 8 de novembre. L’expectació a la ciutat era màxima, com demostren les fotografies amb la gent mirant com creixia el riu des de la Banqueta. L’aigua va saltar per sota el pont de les vies i va inundar la part baixa de la ciutat, fins a Ferran. Ara fa dos anys, amb motiu del 40è aniversari de la riuada, l’exalcalde Antoni Siurana va explicar que va enviar la Guàrdia Urbana a desallotjar les zones inundables i les torres de l’Horta. De fet, lo Marraco es guardava en un magatzem municipal i l’aigua també se’l va emportar (va aparèixer temps després molt deteriorat). Aquell dia era dilluns i no hi havia diaris (només la Hoja el lunes) però LA MAÑANA va treure un especial que es va vendre just davant de la Diputació. Les morts es van produir al Pirineu, Solsona i Ponts. Vint persones van perdre la vida, dos van desaparèixer i a Pont de Bar el riu es va endur mig poble. En el cas de Ponts l’aigua es va emportar un jove i la seva parella va passar la nit agafada a un arbre (l’endemà se la va rescatar). I com passa en aquestes situacions també hi va haver confusió. Una informació de Ràdio Popular donava a entendre que s’havia trencat el pantà d’Oliana. Hi va haver pànic. Per sort no era cert.
