Aquesta setmana hem conegut que el tribunal administratiu d’apel·lació de Tolosa de Llenguadoc ha confirmat la decisió adoptada en primera instància pel tribunal administratiu de Montpeller, d’anul·lar els acords que permetien que els regidors parlessin en català durant els plens municipals en alguns ajuntaments de la Catalunya Nord.
El conflicte va començar l’any 2022, quan l’ajuntament d’Elna va aprovar un reglament que autoritzava a expressar-se en català durant els plens, tot i que obligava a la seva traducció al francès. Uns altres quatre municipis de la Catalunya Nord, Sant Andreu de Sureda, Els Banys i Palaldà, Tarerac i Portvendres van aprovar reglaments en el mateix sentit.
El prefecte del departament dels Pirineus Orientals els va recórrer i, al mes de maig de 2023, el tribunal de Montpeller en va declarar la nul·litat. Els cinc ajuntaments van apel·lar aquella deci-sió i dijous d’aquesta setmana el tribunal de Tolosa ha desestimat els recursos i ha confirmat la decisió recorreguda.
La sentència de Montpeller es basava en l’article 2 de la Constitució francesa de 1958 que diu que “la llengua de la República és el francès”. També invocava una llei de 1994 que havia ampliat l’abast d’aquell article establint que “la llengua francesa és un element fonamental de la personalitat i el patrimoni de França” i que era la llengua dels serveis públics.
En el moment d’escriure aquest article no es coneix encara el text complet de la sentència del tribunal de Tolosa. Només disposem de la nota que ha fet pública el tribunal donant compte de la decisió i fent un resum dels seus arguments. En definitiva, confirma la interpretació radical de l’article 2 de la Constitució: el francès és la llengua de la República i ho és també, segons el tribunal, de totes les entitats que la conformen, entre elles els ajuntaments. El tribunal d’apel·lació no comparteix, en canvi, l’argument de la violació de la llei de 1994 adduint que aquesta llei pretenia protegir la llengua francesa de la invasió de l’anglès i que no li sembla adequat aplicar-la en front de les llengües regionals.
Sigui com sigui, els reglaments son anul·lats, tot i que el tribunal de Tolosa admet que els regidors, després d’haver-ho fet en francès, puguin expressar-se en català per fer la traducció de la seva intervenció prèvia. Els ajuntaments afectats han anunciat que recorreran al Consell d’Estat francès i després, si cal, al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Tant de bo se’ls reconegui la raó finalment. Una sentència del tribunal d’Estrasburg seria molt rellevant per tots nosaltres.
Crec que es indispensable que coneguem, difonem i denunciem aquesta mena d’atemptats a la pervivència de la nostra llengua, així com les que ara mateix també es pateixen al País Valencià i a les Balears. I que ens solidaritzem i ajudem, en allò que puguem, els nostres germans de llengua. Ningú altre ho farà.
